|
Ayamun cyber-tasàunt n
tsekla n Tmaziàt cyber-revue
de littérature berbère Numéro
8 Septembre 2001 55 pages Fontes : http://www.ifrance.com/ayamun/Fontesamazighes.zip |
Retour
au titre
Sommaire:
1)_Le texte en prose: Tukkist seg ungal
« tagrest urɣu »
2)_La conférence: Tasekla tamaziɣt iḍelli
d wass-a 3)_La
biographie:Taos-Marguerite Amrouche, une vie, une voie, une
voix par Mustapha Atmani
4)_Le
poème : Teqqim tessuddum tili-s 5)_Adresse de messagerie électronique |
Retour en haut
Numéro 8 Septembre
2001
Tagrest urɣu : Ixf I I._ Seg-mi
i d-kecmen akal n At-Yeǧǧer, adfel yenna-d
ma n-teṭtfeḍ. Nniqal d asxiclew kan,
tura ata-n amzun
d ibidiyen i d-iɣellin, simmal ţţalin
adrar, simmal yeddal wakal, d tineccarin n taduṭ i d-yeţţarew. Iḍarren
tura terza-d fell-asen taẓayt, d aldun Win yezwaren i d ameqqran-nnsen, amecwar
gar-as d wid i d-yeddan yid-es. D
neţţa i sen-yezwaren. Aten-ad wa deffir wa, gan azrar am tweḍfin di
tsawent, acu kan tiweḍfin d tiberkanin yerna
ţţawint ţţarant tagella
deg imawen, nutni simmal simmal ţţimlulen yiwen webrid i ţţawin, d uzzal i bubben
mačči d uffal
neɣ d tagella. Aɛrur
ibubb, ul ẓzay, aḍar deg wedfel la-yessuruf. D tuggdi. Abɣas mačči d win i-wumi
ḥman idammen, ayen
i d-yusan a-t-iqazem fiḥel ma
tergagi taɣma, aɣesmar yeqqur, agecrir
ibedd, ayen i d-yusan yebna fell-as. Ɣas
yeţruẓ Abɣas,
d win tdel tuggdi s yifer-is usbik, aẓayan, terra tillas zdat wallen,
tagecrirt tulwa, aɣesmar
la-yeţţinig iman-is, tasa tebɣa ad
d-teffeɣ dayenni, yeẓra ayen i t-yurǧan ahat d ilili ahat d
inig aneggaru winna ur d-ngellu s tuɣalin, maca yezga yessuruf, yezga iteddu, akken i
s-tehwa teffeɣ. Abɣas
d win
iḥulfan i tuggdi tugar tiɣemdin mačči
yekna-yas. Abɣas d win
yuggaden ɣef uqerru-s neţţa iɛemmed, ɣas ɛzizet tudert yella wayen i
ţ-yugaren, ɣas ɛzizit umeslay d unecreḥ yella
wayen i ten-yugaren. Ayen aɛni
yella win yufan tiẓeṭ yeggumma-ţ ? Ayen aɛni yella win yugin ad yili akken i
s-yehwa, ad yawi abrid s talwit ? Yak ulac win yufan
rrbeḥ yugi-t, anagar
ibki zdat lǧefna n sesku ! Aɛni
yella win ye¥rwan tarwa d imawlan, i-mi akka ata-n la-yeţţegririb di tẓegwin, deg umur
ad yeqqim yid-sen
nnig ukanun ad yeẓzizen, cwiṭ d
ameslay cwiṭ d asefled. Neţţa
tura wid aɛzizen amzun yerra tablaṭ fell-asen,
nutni daɣen ahat
uysen-t, dayen rran-t di
tesga n tasa
anida ur ţ-yesmunddul. Yeǧǧa-ten
akken ɣer deffir, ɣas Yeẓra iḍurr-iten, ulac
win ar-a sen-ed-yekken deg yimi
n tewwurt, ulac
win ar-a sen-yessasen tagella
mi ar-a llaẓen. Deg
wussan n tegrest akka
am wass-a, anwa ar-a sen-ed-izedmen ? Tusa-d
nnig yiɣil-is, yella wayen
i ten-yugaren. Ula d tasa i-wumi-ţ ma d ddell Ata-n
ass-a ger idurar d izuɣar,
ger tudert d tmeţţant, ɣas aḍar
iteddu ul ineddu, Ansi i s-ed
tekka neţţa yekka-yas ansi nniḍen,
amɛabber yezga gar-asen, Tura
dayen ǧǧan azaɣar, d tiwririn i la-ţţalin, mraw i d-igan tarbaɛt, d azrar n warraw
n tmeṭtut i la-inebbcen di tsawent. Tugeţ deg-sen knan si tɛakkemt yeggten.
Ddurt, D
Salem i d ccif-nnsen, neţţa ata-n Yerna
taɛekkemt n webrid-a, azal-is meqqer : d timkkeḥyal d waldun i d-wwin yid-sen,
deg-mi tikli-nnsen xmat-xmat, tiṭ
n wemdan limer
d lebɣi mačči
ad d-ters fell-asen, ama d aḥbib
ama d acenggu limer ufan ulac win ar-a ten-id iwalin. Taguni yal wa
s nnuba-s, teffren
ɣef inezdaɣ idurar, tuɣdaṭ[i] tikkelt-a
ẓran tenza, aten-ad
la-ţḥaraben ɣef iqerra-nnsen d tɣawsa i d-wwin yid-sen. « Tikkelt-a,
teffeɣ tiffeɣt !» ẓran
nzan, seg-mi i d-kecmen tamaṭ-a n tmurt
timucarin ur ǧǧant igenni, deg-s
la-tezzint am rruḥ
ɣef iceṭtiḍen, neɣ iqjan
ma sraḥen kra. Aten-ad rran
aḍar akken ilaq, asurif-nnsen ma yennul akal,
akal ur ilaq ad
yecfu fell-as, tili-nnsen tedda d tin
n tzemrin tama
n wadda, neɣ d tin n tzantin neɣ igedlawen deg idurar,
abrid ɣef teddun ur ilaq ad
yecfu fell-asen, ma ulac d anagi ar-a
d-yarwen kra : ad imel i ucenggu ansi
kkan. Agerbuz amzun d lexyal
kan, yedda d waḍu la-yeţsuḍun
neɣ d tillas i d-iɣellin !
Aten-ad deg yiḍ teddun, deg uzal sggunfuyen.
Ɣer
imeddukkal-is, Imeddukkal-is
d icawraren maḍi,
tugeţ deg-sen ur-ɛad i sen-ed-temɣi tamart. Llan kra
deg-sen ula d remḍan Asmi
yeffeɣ Si Fransa
kan i d-yerra ɣer umadaɣ qbala, ur yerza ɣer wexxam armi
zrin wussan, ma
iwala-ten akken d iqeṭtiḍen
ulac amallal[iii] fell-asen
yuggad ad as-tengugi nniyya, ahat maḍi ad
ibeddel rray. Aṭas deg imeddukkal-is akka i teḍra yid-sen
: ad
d-heggin iman-nnsen, ad d-ṭtfen
ţţuɛad d yemsebblen, di
taggara ţţuɣalen ɣer deffir ;
mačči d tuggdi-nni uggaden neɣ d lqella n umummi, maca tarwa teţţarra izem d ikerri. Mi
ten-walan akken tergagi
tasa, qquren iḍarren, yekkaw yimi, ul deg yedmaren d aqlaqal. Dɣa
widak ɣas ffɣen, ad qqimen aggur neɣ
sin deg umadaɣ, aṭas deg-sen i
d-yeţţuɣalen ɣer yexxamen-nnsen, ma Ihi
Salem si Fransa
Ahat tekcem
uruz twekka ! Burekku
seg iẓuran i ibeddu
ccɣel-is, ad d-yeţţenfufud ddaw wakal, mi
s-tfaq tiṭ dayenni ! Llan
wid yeddan d
yir abrid, malen
tama ucenggu, snuzuyen deg watmaten-nnsen,
ɣas cerken idammen, yiwen
ddin, yiwet n tmeslayt. Ad tafeḍ yiwen
akken i d-tekkrem deg yiwet n lihana, tegrarbem akken teddam
ḥafi akken, asemmiḍ d laẓ
flan-kken, ass am wass-a yedda d widak i
kken-yeslaẓen, d widak i d-yebran i tuggdi d ddel ɣef tmurt. Adeggal-is,
baba-s n tmeṭtut-is dɣa melmi
Mi d-yeffeɣ si lmina,
yessared cwiṭ s-syin yerra ɣer lqahwa
am neţţa am medden, ad yekkes lxiq n teɣribt neţţa d warraw n tmurt, ass-en dɣa ahat ad yaf
win ar-a s-yarun tabraţ i-mi d ssebt tameddit : aṭas n yelmeẓyen, widak
yessnen tira, ţţestufuyen ass n
ssebt tameddit, acu
kan ilaq ad ten-taɛnuḍ send ad
zzren di ssekkran. Mi sekkren,
ulac deg-sen laman,
tikkwal ur ẓerren ara acu ţţarun,
afus yeddmen aɣanim
am-wakken yekkes algam yerwel i wallaɣ, acu i sen-yeddan deg uqerru
i d-ţceggiɛen di tebraţ . Mačči yiwen dɣa ixdem-as-ţ
! mačči yeffeɣ wawal di
taddart bdan medden
asḥissef : « Tabraţ n leflani
ur tkad amek, awal d aɛrab awal d aqbayli, ziɣ ulac win imenɛen di tissit tamcumt, yerna
neţţa meqqer ye¥rwa laɛqel, yerna nniqal d axewni,
ata-n ass-a ur yeẓra acu i d-yeqqar di tebraţ. Meskin, di ccaw-is
i yebda laɛyub, s leḥram i yaɛna tewser-is ; deg-mi qqaren d imɣaren
i tent-yessemɣaren ! Asmi terbeḥ
ddunit annect-is i d-ţḥuǧǧun yergazen, tura ata-n yuzen-ed tabraţ Medden
teţţun : ţţun ur-ǧin yeṭtef ufus aɣanim i tira, ţţun yak
d wiyaḍ i s-yeţţarun ! Sbabben-as ayen Uccen, yiwen
webrid Seg
wass-en, Ata-n
ass-a daɣen yezwar-ed ɣer lqahwa ad yeccelqef yiwen deg-sen, ad yezwir lbirra
ɣur-es. Ziɣ teččur-as, taylewt i d-yugem tenfel ! Dinna i
s-teččur, di ţberna ar-a yemmet neţţa
yellan d axewni ! Tuɣ
yekna ɣer winna i s-yeţţarun ; s wawal amectuḥ i s-yeţmeslay, amar win i s-ed-isellen, lbaḍna
Tura
lqahwa teččur, wid i d-yewwḍen d ineggura Mi
d-kecmen deg sin yid-sen, yiwen Imezwura
i ten-iwalan Amenzu
deg-sen yebda azenned, aḍeggal n Salem yeɣli ɣef wudem, taldunt terẓa-yas ajgu
n waɛrur yeɣli ɣef ṭtabla amzun d
tacekkart n tazart,
neţţa yellan yeţmeslay i
tebraţ , akken i-yewwi yid-es
izen-is, yegla s iɣeblan n tmurt. Teǧǧa-t tudert Imir
Teɣli
tissi terna tayeḍ, armi ɣlin akken llan
dinna, mrarɣen deg idammen-nsnen, tugeţ teǧǧa-ten tudert. Ulac win isuɣen, amzun setḥan anwa i sen-ed-isellen,
yak akka i yuɣen tannumi d lmal agugam
di tɣezza n medden. Inselmen tekker gar-asen, neɣ d awham-nni wehmen i
yesnejlan awal yugi
ad d-yali seg ugerjum, qquren yilsawen,
ggugmen yimawen. Imir kan tameţţant tegla yis-sen, tudert teffeɣ-iten.
Kra n
ddqiqat Aṭas
deg-sen i d-irewlen ɣer Fransa uggaden ɣef
iqerra-nnsen, rewlen ɣef iggumyiten d «les paras», aten-ad bu-čamar Llan
wid i d-yeɣlin si tecwawt usefsaf «
Ayen ɣef grarben
iḍelli tura ata-n
ass-a la-t-serɣayen, mekknen times
i tzeqqa, rran tagmaţ d qeḍran !
acenggu nnuɣen iḍelli,
winna i ten-id-yenfan,
winna i ten-yegren
ɣer leḥbus, winna i ten-iɛessren, winna
i ten-yerran d ulac,
ass am wass-a ddan
yid-es mgal atmaten-nnsen. Bḍan iderman, baba-s Ass-a nniqal ar-a yekcem Cebrari, yuɣal yefka-yas
yiwen wass i Yennayer asmi i t-tergem temɣart. Ass-a i d ass n umerḍil, ɣas yezwar-ed wass s yiṭij, d tameɣra
n wuccen, ata-n yegla-d s
wedfel. La-d-iɣelli ɣef
tmurt, amzun d aɛḍas i t-id-iɛeṭtes igenni. Akka
i teddunt temsal, seg imezwura n
ddunit. Lḥasun akka i d-qqaren.
Ula d nekkni seg wasmi i d-necfa, ulac Yennayer Ata-n
Salem yezzer deg tirga-s yerna s ibeddi,
iḍarren teddun, taɛrurt tekna, ameggreḍ
yekcem di tuyat
akken aman ur tţafen
abrid ɣer waɛrur : ageffur
ɣas nniqal yesnexfet
yuɣal d aneznaz,
tura iteddu-d deg-s
wegris. Dɣa tilufa ţţarant aḍar Asmi
yella yeqqar, ccix n llakul, ula d neţţa tazwara iɣil-it
yebbuhel, cwiṭ cwiṭ yuɣal am-wakken yusa-yas-ed ɣef wul ibedd yid-es
akken ilaq : semmus iseggasen neţţa
ɣur-es d taɣuri. Ccix-nni
d Arumi, acu Ussan
imezwura mi d-yewweḍ ɣer tmurt, aṭas n
medden i t-iɣunzan, ɣilen-t am neţţa am yemnekcam i
t-id-yessersen da : ssbaḥ-lxir d lɛeslama
kan i t-icerken yid-sen. Ifellaḥen
mačči d yiwet i yekkan fell-asen, kra
i d-yefka ugemmaḍ akk-in, d terẓeg kan i d-yeţţarew. Yak win yeqqes wezrem
yuggad aseɣwen ! Yuɣal
cwiṭ cwiṭ, yeẓda yid-sen tannumi,
nutni daɣen ufan
argaz-a d argaz d wezgen : yeţţaru-yasen tibratin, yessɣar-asen
arraw-nnsen, yeţţak-asen isufar n tawla
ma yella win yuḍnen : yerna
annect-a yakk baṭel, ulac acu i d-yessutur ! Kra yaɛnan tafellaḥt, si
tyerza alamma d aleqqem n tegrurin,
ulac acu i s-yennesren : amdan-a, tamussni yakk d ayla-ines. Ufan-t medden
akken ilaq. Ɣas akka d ccix
yusa-d cwiṭ nnig-sen, ur-ǧin
ad d-isuter kra, akka am wemrabeḍ yeţceyyxen fell-asen : winna agem-as, zdem-as, efk-as amur-is
n yirden d tazart, ɛeccer-as, ernu-yas, yerna
ur iqebbel ara timẓin
! Ula d tilawin-is mi cwiṭ ad
d-rbunt, d tid-nneɣ ar-a
iqeddcen fell-asent ɣas ulamma
yezri unefru ! Ula d akken, taddart meskint Yezga
yini ixus-iyi waya d waya. Yerna ifellaḥen tugeţ deg-sen
Ma d
ccix-a i d-iceggaɛ uRumi ata-n ufan-t yerna Aseggas
deffir wayeḍ, medden ssikkiden-t walan
ahat d neţţa i yenḥafen fell-asen, ɣas d argaz yeɣran,
di tmeddurt-is Cwiṭ
cwiṭ, am-wakken ahat d aɣiḍi, neɣ d
lxir i s-ţţaran, bdan ţkabaren-t, maca acu ar-a yefk laẓ i wayeḍ.
Tallit n tefsut, llan wid i
s-yeţţakken irebbi ibawen neɣ win n tɣeddiwt ; tallit
n userwet neɣ n tbexsisin, tefra temsalt, teţţaf-it di tmurt-is akk-in i uzegza. Tagrest ɣas
gar-asen i yeţţili, akal izeddel : nekkni
d tamurt ubelluḍ, ulac
azemmur am At-waDda. Tibbaṭatatin
s ufus-is i tent-iteẓzu, ur yeţţaggad ara ad
amsen igerzan-is deg wakal. Tura medden
dayen nnan-ţ-id : Ccix-a n Trumit mačči am-wiyaḍ ! Ɣas
ḥnin ɣer wat-taddart, ẓzay ufus-is ɣef warrac yessɣar, ageṭtum n wulmu yezga yeṭtef-it,
aḥlil ɣef uqerru yeqquren. Yis-s tkeččem tmussni, yis-s tkeččem tegzi. Semmus
iseggasen yeṭtef llakul n taddart, armi
yezri Lqayed
Muḥend-Aberkan, ccix-nni amzun yekka-yas-ed d tiyersi. Aseggas wis-sḍis,
icetka fell-as : usan-ed ɣur-es iǧaddarmiyen, nudan yakk llakul d wexxam-is,
suffɣen-ed yakk ɣer wefrag kra ma ila-t, ama d aceṭtiḍ, ama d zzmam neɣ d ajirnan. Beḥten-t, kksen fell-as sser,
zdat wat-taddart, medden yakk ssikkiden. Yerna Tibratin
yeţţaru, isalen i d-yessefruy, tamussni yemmal, tameslayt-is yesselmad, tin-nneɣ yebda
yessawal, kra din ikukra-t Lqayed amcum : yuggad amexluq-a,
yuggad acu i s-ed-yesnulfuy. Yugem-as-ed qeḍran
yessew-as-t, izdem-as-ed taluft
yesbabb-as-ţ. A ziɣ ccix-nni mačči d Arumi n menwala ! D aBreton i d-nfan si tmurt-is !
Seg wasmi i t-ddmen iǧaddarmiyen
ur d-yuɣal. Iseggasen
zrin, ma d medden zgan beddren-t-id !
Di lxir. Dɣa ddurt-nni Yerna
ziɣ lmal d amnaṣef : ayla n medden
yewɛer. Kra din yenza, ama d
tazeqqa, ama d taferka ! Teɣli-d lihana
tameqqrant ɣef baba-s, yennul akal armi dayen ; yuɣal d ulac neţţa zik yeswan.
Aṭas seg wid i-wumi
yexdem lxir, ɣlin-ed fell-as am zzerẓur. Ufan-as abrid. Mi ar-a yeɣli
wezger ggten fell-as ijenwiyen. Seg
useggas-nni, Salem ur
igir aḍar-is ɣer llakul, yerna neţţa d iseggasen
yessaram ad d-yeffeɣ
d ccix, ad yaɣ amḍiq di taddart ad yezraɛ tamussni, ad yekkes cwiṭ lihana ama ɣef imawlan
ama ɣef yeqriben, a-t-afen medden akken ufan ccix-is winna iruḥen. Mačči
akken yurga i teffeɣ ! Dɣa
teqqim-as-ed akken am-winna i-wumi yenser kra, am-winna i d-yeffɣen si tneri
yewweḍ ɣer wanu Akken
Tamurt tasemmaṭ, tegres am neţţat
am inezdaɣ-is. Seg walluy ar aɣelluy neţţa ddaw tmurt, yunag ɣer uɛebbuḍ
n wakal : lmina, tal
tafrara tmeddel fell-as amzun d
aẓekka, yessekfal buḥmum. Llan wagguren dɣa akka di tegrest tafat Akken
i d-yuɣal seg yinig amezwaru, zzin-as, «baba-s yemma-s axelxal
ddaḥ» ! Ferḥen
aṭas s weɣrib
i d-yuɣalen, ilaq ad yaɛmer wexxam
ma d taferka yenzan, ad terǧu ayen yuran, ar wi-ddren
neɣ wayeḍ a-ţ-id-fdun, adrim neɣ rrbeḥ
yeţnexlaf, wanag lferḥ yeţţufaras ! Bdan-as tidak
n yemɣaren ass-a
llan, azekka ulac-iten, a
wi yufan limer akken urgan ar-a teffeɣ,
cwiṭ i sen-ed-yeqqimen ad ẓzun deg wakal meqqar ad d-ǧǧen axxam
yeččur, ad ssun talwit. Agdiḍ yesnesren i tixfeţ , tura
la-itezzi i waddad, ad yeţwaṭtef taggara. Akken kan i d-ifukk wawal
yenna-d « ih !»,
amzun yekkes aɣummu i tirect : tislit ziɣ
heggan-as-ţ-id. Iseggasen-a
yufgen fell-as, ɣas yebɛad ɣef
taddart, taddart ur-ǧin teţţu-t. Ur-ɛad izemm waggur axxam dɣa yeččur-ed. Ferḥen yemɣaren
d tideţ , ma d neţţa amzun
mačči deg waɛrur-is i ṭterḍiqent, amzun yeddubbez mačči d neţţa i taɛna temsalt. Di tmucuha
ţţawin-ed ɣef tmeɣra n 7 wussan d 7 wuḍan, di
ddunit d_tin n
77 iḥebbiren i neţţidir. Tameṭtut-is,
ticci n temẓi ur-ɛad i
âţ-teffiɣ. Deg wexxam-is neţţa i
tmed. S-syin, mi wwḍen
sin iseggasen ad d-yuɣal. Afellaḥ yeqqimen di tmurt iteẓzu
imerɣan, neţţa tal tuɣalin ad yeẓzu
tadist, akken akken armi 7 iberdan. D tafellaḥt ur d-tekki ṣsaba : wis-sin daɣen d aqcic
yebzeg annect n teylewt 3 wagguren
d anazaɛ, yemmut ;
tis-3 d taqcict nniqal
teffekrurec cwiṭ tebda tikli, yiwen wass teɣli-d si tzeqqa temmar-ed tmelɣiɣt-is
am wudi yefsin. Taluft-a tuɣ
di taddart i yella , tameṭtut
teţru teqqar : « Teččur-as,
d ayen yuran !» Ma d neţţa yessusem. Snat-nniḍen daɣen d tiḥdayin ur
ddirent ara aṭas. Ineggura-ya aten-ad am-wakken
tessusef-iten-id tmeqbert, yaɛya lhemm : i sin yid-sen d arrac, sefraḥen
dayen kan. Akka dɣa deg wussan am
wass-a di Cebrari, tameṭtut tezga tesnusuy-ed ɣef tarwa-s d yemɣaren, teqqar i-wakken ad ṣebren fell-aɣ, akka ar-a
âţ-tawi skud tedder. « Tameṭtut meskint
d nniyya, teţţamen yakk s tmucuha i s-ed-ǧǧant yemma-s d seţţi-s. Neǧǧa-ţ di
nniyya-s, nniyya diri-t win i ţ-isengugin, acu Tarbaɛt
tezga tessuruf, taɛrurt tbubb, taɛebbuṭ texwa, yal asurif di tsawent yis-s la-nehhtent Win
i-ɣef yuggad aṭas Irgazen
am Waɛli Cwiṭ akka la-yeqqar : « Imensi-nni amcum
ass-a ata-n icaḍ !» Waɛli yenna-yas : « Anef
meqqar ad nečč ass-a ad nernu
azekka.» _ A
bufexxar, d iẓzan ar-a teččeḍ, la-k-qqareɣ icaḍ, yerɣa imensi,
mačči d lbaraka i yewten deg-s, d times
i t-yeččan ! Uɣalen
ttreḍqen d taḍsa ; ass-en ɣas Akken
Salem d imḥebber,
akken Waɛli anezgum
ɣur-es _ Akka
a yiwen umerkub, ad d-ternuḍ
dderya i uRumi ad uɣalen fell-as d zzwayel. Acu Awal-a
n Imaziɣen daɣen si zik yezga deg yimi-s, asmi yella agemmaḍ-in ulac fell-as,
ma seg wasmi i d-yennejmaɛ, aṭas n medden
mi s-slan amzun d laɛǧeb i
sen-ed-yersen di tmeẓzuɣt, a-ten-tafeḍ
yekres wenyir yeqqur uɣesmar, ad ţţaran
nnefs ugaren ilfan ijerḥen. D tikkwal
ţgurruɛen-ed s yir
awal. Send ad tebdu lgirra, Waɛli,
d neţţa i yebdan yeţţazzal
ɣef temsalt-a ; tessaḍen-it aṭas, yezga fell-as
d ameslay. Widak iţekkin di «Pipiɛu» am-wakken S umeksa-nnsen Yiwen
wass, Waɛli d imeddukkal-is, gar-asen Rabeḥ d Muḥend-UaƐli,
nnan-asen ayen i sen-yellan deg
wul, dayen ggurrɛen-ed, s-syin ffɣen-ed s-ɣur-sen. Yegzem yid-sen wemrar. Ur-ɛad
izemm waggur, bdan
ɣlin fell-asen iRumyen leqḍen-ten yiwen yiwen ; mačči deg waṭas
yid-sen i snesren. D ayen ikaden «
Ma Salem neţţa
zik i s-yeqqar : «Tamsalt-a
ad aɣ-ed-tarew kra, ma ur aɣ-tewwi ass-a
ad aɣ-tawi azekka !» neɣ, «
Eyya weyya-k, a Waɛli, ad_teglu s uqerru-k
d wid-nneɣ !» Winna
mačči yesla-yas. Kra n wanida yella unejmaɛ, Waɛli awi-t err-it ɣer taluft i t-yuɣen.
Widak i s-ed-yesmuzguten ad
stewtiwen gar-asen tameẓzuɣt
ɣer tmeẓzuɣt, am-wakken deg-s
ţgallan. Tura
iseggasen zrin aṭas, Waɛli anida i yeqqen i yebra, ulac
win izemren ad
as-yekkes tikti ma treṣsa deg wallaɣ-is. Ad as-tiniḍ fell-as iteddu, ad
as-tiniḍ d neţţat
i d afud-is, limer mačči d
neţţat Ata-n
tura ddurt-nni akk-in, ɣran-as-ed ɣer Tefrit, yerna Salem am-wakken icukket acu ran ɣur-es. Win iruḥen
ɣer din mačči ɣef wulac : ha d kra i yexdem, neɣ ɣas
Yenna-yas
i Waɛli : _ Ɣur-ek anida teţruḥuḍ
alamma nedda yid-ek, nekkni s terbaɛt, neɣ xarsum di tlata
yid-neɣ : nekk d Rabeḥ, d Muḥend-UaƐli! Waɛli
yerra-yas-ed : _ Ur
ţţaggad, a _
D widak i d-tewwiḍ
ar-a d-yezwiren ɣur-ek. Aṭas deg-sen s tuggdi i d-ddan yid-neɣ,
limer ad aɣ-afen abrid wellah ma zegglen-aɣ ! Waɛli
d uccen, yerna yeẓra Waɛli
mačči abrid neɣ sin i s-yenna : « Asmi
ar-a tefru lgirra, kečč asider
ad tessidreḍ. Mi yeffeɣ uRumi, ad teldiḍ
taḥanuţ, a-n-ţţasen medden a-k-ţẓurun. Ad tuɣaleḍ d amɣar azemni neɣ d
agezzan maḍi. Ula d wid ar-a ţ-iḥekkmen ad d-ţţasen ɣur-ek ad asen-temmaleḍ iberdan. Acu |
|
Numéro 8 Septembre 2001
La
Conférence
Tasekla tamaziɣt iḍelli d wass-a sɣur Ɛ.Mezdad D tira i s
wayes ţţaɣen yegduden amkan-nnsen deg
umezruy. Asended n tira yellan deg uzarmezruy (préhistoire), am akken di
tillas n talsa (humanité). Imaziyen zgan deg umezruy, maca maïççi s
tira-nnsen : s tmuɣli n wiyiḍ, s tin n yerbiben i d-iɣellin ɣef tmurt i
d-pbanen. • Anza amenzu ɣef wegdud amaziɣ d win yura Platon,
deg wedlis “le timée” (p.53)
: " Tagelda n ATLANTIS i d-yefkan LYBIA, tewwet
ad tettef MASER d GRIK, yuɣal tezzer deg yilel .” Anza-nniḍen
deg yedrisen n MASER taqdimt : 3300 iseggasen send Sidna-eisa,
idrisen n MASER taqdimt diɣen bedren-d Imaziɣen s yismawen-a : TEHENOU,
LEBBU. SHESHONQ Amenzu yeṭtef tamurt n Nil, yebḍa tamurt
ger ILIÙBIYEN, ireûsa "la dynastie Di tazzwara umezruy, tamurt tqubel yakan tamhersa tamezwarut
asmi d-kecmen Yefniqen. D Afniq i d arbib amezwaru i-ɣef yecfa Umezruy. TALLIT tamenzut : IFNIQEN D ifniqen i d-yesnulfan agemmay amezwaru di ddunit. Tanmukda (impérialisme) tafniqt asmi d-tusa tegla-d
s tmeslayt tasimit (sémitique) yeqwan aṭas
di tallit nni. D ifniqen i d-yesnulfan agemmay amezwaru di ddunit. Ɣef akken
qqaren yenmezrayen (historiens), agemmay-nneɣ yuɣ-ed azar seg wefniq maca
aya d tizri kan. Imezwura-nneɣ
bdan ţţarun tameslayt. Tasekla-nneɣ am tsekliwin n ddunit merra tebda ɣef weblaḍ.
Deg tferka anagar Imaziɣen d Yetyupiyen (Ethiopiens) i ikecmen amezruy
s tira. Asmi teɣli Kartaj, Massensen yesseqdec tamaziɣt
d tameslayt tunsibt deg waddad aɣiwan (état civil). TALLIT TIS-SNAT : RRUMAN
Asmi i d-usan Rruman,ufan-d Taferka-Ugafa teddukkel
ama di tsertit, ama di tmeslayt i-mi agellid Massensen yessemlal tamurt
utaram Llan wanzaten i d-yeqqaren akka : 1) Send Sidna-eisa, Yugurten
iceggae ɣer udeggwal-is Baxxus yiwen uneɣlaf isem-is Asfar yeqqim 3
iseggwasen di Merruk, neţţa d Buxxus yiwet n temeslayt-nnsen, yis-s i
p-meslayen. 2) Deffir Sidna-eisa, Ɣwuct
(Saint Augustin ) yura : "In 3) Pline-Amɣar yura : "Populurum.
oppidorunque nomina nel maxime inefftibHa proeteq Utim ipsorum
linguis". (Ismawan iderman-nnsen,d temdinin-nnsen, yiwen Ihi di Tferka-Ugafa tameslayt zik zik i tga yiwet. Rruman asmi i d-yekcem yegla-d yid-es s Tlatinit, d
tameslayt mucaeen aṭas
di lawan-nni. Dɣa Rruman d tamhersa s wegdus-id(de peuplement),
yeigla-d yid-es s waṭas n medden, taɣerma-s tekcem aṭas Taferka-Ugafa. Imyura s tlatinit, atas deg-sen d Imaziyen, ddmen
tameslayt-nni sqedcen-p. Ɣas
akken tameslayt d talatinit, idles, izen-nni i d-teţţawi s
Tmaziyt. Ad d-nebder :
Charles André Julien (Histoire de l'Afrique du Nord, Page 184-185). - La
Litterature africaine soous domination romaine est plus polémiste que
styliste) (urfan, zzux). - Manilius ,
d amedyaz di tallit n Tibère - Cornélius,
d bab n wawal ( rhéteur) d imfelsef stoïcien - Septime
Sévère, d bab n wawal -Flavius - Fronton n
Cirta Ameqqran
deg-sen : Apulée n Maudaure, 125-180
deffir Sidna-eisa
p.l82 contrastes,
rhéteur sérieux et léger superstitieux et incrédule, infatué de soi, mais
avec un type original plein de verbe, à la
fois insupportable et séduisant". « Amdan-a
i yiman-is, tikkwal yeţţaḍsa,
tiklwal yeţru, yessugut awal, yeţţamen
s ieessasen, ney tikkwal ur yeţţamen ara maḍi,
yeţzuxxu ur tuffra, yessefraḥ, yessefqae ». Yiwen wass skecment
yer Iḥebs, i²eedda
di ccrae, nnan-as ² d aseḥḥar (accusé de
magie) Mi ieedda di ccrae : "la plaidoirie" i
d-yenna teqqim-ed d adlis (apologie). « il ne
manquait pour réussir ni de beauté ni d'esprit, ni d'argent. » Amud 2u :
Florides (23 yedrisen : 23 fragments) Asinus Aureus
: 170 yura-d di taggara n tmeddurt-is tamacahuţ n yiwen isem-is LUCIUS ibeddel
wudem-is yuyal d aɣyul. Akken yuɣal d aɣyul, Lucius-nni yeṛwa tilufa. Di
taggara yuyal-d d amdan. C'est un des
rares livres latins qui se lisent encore aujourd'hui. Neţţa Tamaziɣt
yeţmeslay-ip. Aṭas n tmucuha i yerra yer Tlatinit. Ar ass-a timucuha
i d-yewwi Apulée llant tid ar tura ssawalen-tent di tmurt-nneɣ. TALLIT TIS-3
: IWANDALEN Seg tallit n
Iwandalen ur aɣ-d-yeggri wara. Asmi i d-mmɣen ɣef tmurt-nneɣ tameslayt s wayes i
d-yeglan Yema Iwandalen maççi d tamhersa s wegdud (colonisation de peuplement) am Rruman, d tamhersa n Ieesker
Ufan-d di Tferka-Ugafa imdanen ɣur-sen tira, am akken imnekcam-a yeffeɣ-iteën laeqel,
acku agdud i-deg tressa tira u!ac win i s-izemren . Dya kra umezday ṭtfen
yeţţaru ḥekmen-as s tmeţţant. Di tallit-a Iwandalen, i yenger dayen wayen i d-yeggran deg ugemmay amaziy (tifinaɣ
taqburt) Ula d tameslayt Iwandalen TALLIT tis-4 : INSELMEN Asùmi i d-kecmen, ur-ead izem Iqern,
Tamazɣa-nni yellan si tamaṭ tazelmaṭ n wasif n Nil alamma d agaraw Atlanti
teţţueerreb.
Ulac amedya di ddunit i-deg wegdud
ibeddel iles d yedles-is ur-ead
izem Iqern. Imezdaɣ n izuɣar amur ameqqran deg-sen ddmen taerabt,
gan d tameslayt-nnsen. Maççi yiwet n
sebba i yellan; ma ulac, llant 3 : Sebba tamezwarut : d t in n ddin Sebba tis-snat : d tin yaenan timetti .
Aeraben-nni
i d-yusan, Imaziyen imenza wid i d-mlalen d ïizennaten, am nutni tudert-nnsen
deg iqiḍunen, d ireḥḥalen. Zik zik i mxalaḍen. Sebba tis-tlata : d tin n tmeslayt. Taerabt,
d tefniqt d tiyestmatin, d tisamitin (sémitiques), Tafniqt tessa-yas-d i taerabt:
tuɣ ifeggagen imeslayen isamiten kecmen yakan Tamaziɣt. Akken tebɣu tili, d tallit-a i ɣ- d-yeooan anza
amenzu n tsekla yuran s Tmaziɣt. Anza amezwaru di lqern 10: Yiwen umaziɣ n leerc
Iberrwaten, yerra-d leqran ɣer Tmaziyt : d Salih-u-Tarif. Mmis n mmis, Yunus
yesseqdec adlis-a i temsertit. Iḍurr aṭas agdud-is. Asmi yeɣli Yunus, widak yeṭtfen taeekkazt-is
sserɣen adlis-nni. Yiwen
umussnaw isem-is Ibn-Hewqal yeɣra
leqran-a s Tmaziɣt. Yenna: « bab-is
yessen tameslayt imaziɣen akken ilaq (Muḍalean bi lufɣt al
Barbar), yura s tmaziɣt talemmast fehmen yakk
Imaziyen n Tmesna » Limer teffeɣ tannit-a (expérience) n Salih-u -Tarif tili
ass am wass-a Tamaziɣt ad tili teddukkel i-mi tensex di tira; tili ad tawi
abrid tewwi taerabt. Ggten wursufusen (manuscrits) di tmurt n Icelḥiyen,
ar tura yella usirem yiwen wass ahat n=mlilen imussnawen diɣen d yiwen umud n
wedlis n Salih-u-Tarif. Anza wis-sin di Iqern 12 : d kra n twinas yura-tent LBAYḍEQ deg iktayen-is.
Lbayḍeq d ameddakel n Utumert. Iktayen-a n Lbayḍeq d levi-provençal i tent-id-yufan deg yiwen ursufus s taerabt
deg 1928. Anza wis-3 :
d 24 yedrisen yuran daɣen s isekkilen n taerabt,
s tmaziɣt n Nfusa, ddan-d deg yiwen wedlis
isem-is KITAB SIYAR. (ifaq-asen T.
LENICKI aseggas 1934). Si Iqern 12 armi d Mi kkfan
" TALLIT TIS-5 : ITERKWIYEN Nutni d izayriyen i sen d-iluean
i-wakken ad ten-meneen seg Sebenyul,
akken neqqar, xtaren ger nnger d twaɣit. Iterkiyen am iwandalen, d tamhersa n laesker
Xemsa leqrun i qegglen di tmurt-nneɣ ooan-d yiwen umeslay
i Tmaziɣt (Baylek); Anamek-is ɣur-neɣ d ur-atig (péjoratif). Di tallit-a Iterkiyen
ur terbiḥ taerabt
ur terbiḥ Tmaziɣt. Acu kan Ilan kra
Imaziɣen uɣen isekkilen n taerabt, tugeɣ deg-sen d imrabden. Bdan ţţarun tiqsiḍin. Ţţawint-ed
ɣef tmeddurin n Nbiyat d imeddukal-nnsen. Tiqsidin-a d isefra
d Iɣezfanen ţţilin deg-sen armi d 500 yefyar. Ismawen imedyazen yuran • Taqsiṭ n Sidna Brahim LXALIL (475 yefyar) • Taqsiṭ n Sidna Yusef (400 yefyar) • Taqsiṭ n Sidna Musa (600 yefyar) • Taqsiṭ n Sidna Nuḥ (Taqiṭ s tcelḥit kan i tella). Mi ara ndil ɣer teqsiḍin an-naf deg-sent d tikwal amezruy
yeţwarkeḍ (amedya : Sidna Ibrahim di
Igid meqran, Sidna Yaequb Zin
leQran, Sidna Musa s tmekḥelt-is). An-naf diɣen imedyazen skanen-aɣ-d Nnbiyat
am akken d imesdurar am nutni, tamurt I-deg ţţilin d tazegzawt. Maca ulac aɣilif,
tideţ d ta: Imedyazen-a uran s
tmeslayt-nnsen, d aya i sen-yellan deg wul. Imedyazen yuran ɣef
Ddin d liman ggten aṭas. Yiwen, amezruy yecfa ɣef yisem-is : d Hḥmed-aerab
seg Iɣil-Hḥemmad. Yura "Lmursil" deg-s 275 yefyar. Llan daɣen wid yennan tudert-nnsen n yal ass, ayen
yaenan
Iɣeblan-nnsen, laz-nnsen, tuggdi, ney afraḥ ma ferḥen. Aṭas daɣen i tesseblae
tatut, acku imedyazen-a Ameqran deg imedyazen n tallit-•a d Yusef-Uqasi, nenna ilul deg
1680 yemmut di tlemmast n Iqem 18. Ilul deg wat-Yanni, yenna tamedyazt-is deg At Jennad.
D neţţa i d ameqran-nnsen 7er ITerkiyen. Yessefra aṭas ɣef ṭtrad yezgan ger
imesdurar d Iterkwiyen. Tamedyazt n Yusef-Uqasi ar ass-a d tatrart : tebna ɣef
waffir yeţceṛcuren am waman : affir ilelli. Irumiyen armi d iseggasen 1920 i
s-ssawden ! Tama tazelmaṭ n Tferka_uGafa di leqrun-a, tasekla s
Tcelḥit tegget aṭas, ITerkwiyen Muḥend-Waeli Awzal ilul
deg 1680 yemmut deg 1750, d tizzyiwin
neţţa d Yusef-uQasi. D azmifn d tterka i ten-yenɣan. Neţţa n At
Ind-LJzaI deg waṭlas n Wadda, di
temzi-s yenɣa tamggert, yenfa si taddart-is, yerwel ɣer zzawiyya n Tmegruṭ,
yeqqim di laenaya-s 17
iseggasen Deg 1714 yura "beḥr ddumue",
d zzmam yetucayal, deg-s ṭs Ixeṭbat. Tazwert d tagrayt n yedlisen-is, Muḥend-Waeli
Awzal yura tent s tmedyazt. H. JOUAD yeɣra-ten ger 1977 d 1986. Yura fell-asen tazwert (boite à
document n ° 2, 1987). Tameslay yesseqdec
Muḥend-Waeli Awzal d tamaziɣt yuran. Ilugan n
isefra ddan deg-sen, ma d tajerrumt am akken ur as-ifaq ara : tiwinas d
wawalen ur ten-ibeṭtu ara akken ilaq, iferdisen n tmeslayt am tenzaɣ neɣ
tizelɣin neɣ ismawen n yemdanen ur asen-yefka ara azal-nnsen. Aql-aɣ tura di
Iqern 18 nuɣal daɣen nessedmae imawlan n l’Europe : timetti teɣli armi dayen, taekkazt ITerkiyen terreé, adabu ulac di Tferka-Ugafa.
Tamurt temceḥ akal. La teţragu timhersa-nniḍen At Europa
skecmen-d zik tmura-nneɣ irgazen
i-wakken ad issinen, ad walin amek tella tmeddurt-nneɣ, timetti, akken ad
asen-yishil unekcum. Deg 1715
yiwen weglizi yura "Dissertation de langue chleuh". Deg 1788,
Venture de Paradis yura "Lzayer
di Iqem 18" (deg-s yewwi-d •ɣef amek tella tmetti iseggwasen nni). Tajerrumt n
Teqbaylit AmawaI
Tafransist-Taqbaylit (dictionnaire Français - Kabyle) Deg 1710, yiwen
Umarikan W.B. HODGSON Yessufeɣ-ed tajerrumt n Tmaziɣt di Philadelphie. Deg 1820,
J.D. DELAPORTE yura adlis isemma-yas "Specimen de langue berbère" Idlisen-a yakk i irumiyen, i-wakken ad issinen tamurt,
ad asen-yishil unekcum ɣer Tferka-Ugafa. Di taggara n Iqern 18 tazwara n Yiwen wass, usan-d ɣur-es sin n ṭtelbat, a p-éuren
nnan-as: "A yemma Xlioa ad aɣ-tezluḍ aqelwac", neţţat twet-iten-id
s yiwen usefru , tenna : "A Rebbi efk-d ameccim deg igenni ad yeg aelawen ad tergel tizi n Kwilal ansi i d-ttillin Igawawen Tamunsni-nnsen d aɣilif lemḥibba-nnsen
d asawen, ma tewwim-d azal n sin eyyaw ad
tezlum yiwen". Asefru-ya dɣa
ṭtelbat-nni cleqfen-t, acu nutni ssnen ad arun, ur d aqelwac i ten id-yewwin ɣer Yemma-Xliga, bɣan
kan a-p-id-sneṭqen: d tamedyazt-is kan i bɣan. Ɛmer MEZDAD Tazrawt agi teffeɣ-ed deg Asalu uṭtunen
7, 8. |
Numéro 8 Septembre 2001
La Biographie
Taos-Marguerite Amrouche, une vie, une voie,
une voix
Taos- Marguerite Amrouche naît le 04 mars 1913 à Tunis de
parents algériens originaire de Ighil
Ali, dans la région de Béjaia, en Kabylie) ; Belkacem Amrouche et Fathma
Ath- Mansour, elle a quatre frères.
Au début de la guerre mondiale(1914), la famille Amrouche
revient en Algérie pour y rester une année.
Il faudra attendre l’année 1922 pour un nouveau séjour en
Algérie afin d’assister à un mariage d’un proche parent.
La jeune Taos part à Paris afin d’y préparer un concours
d’entrée à l’Ecole Normale Supérieure qu’elle abandonnera peu de temps après.
En 1935 elle commence à écrire son premier roman « Jacinthe
Noire » qu’elle terminera quatre
ans après. Ce roman sera publié en
1947.
A Paris, pour
combattre cette difficulté à s’adapter et par nostalgie de sa culture
ancestrale éxacerbée par l’exil perpétuel, pour combattre cette difficulté à
s’adapter et par nostalgie de sa culture ancestrale que l’exil perpétuel
exacerbe en elle, elle chante des chants berbères anciens dès 1937.
Elle participe au Congrès
de chant de Fès (Maroc) en 1939, où on lui accorde une bourse pour la
recherche des survivances berbères dans le folklore Ibérique.
A Madrid, où
elle séjourne de 1940 à 1942, elle
épouse André Bourdil. De cette union naîtra une fille, Laurence .
La petite
famille s’installe en France dès 1945.
Le talent de Taos Amrouche était polyvalent. Elle anime
des émissions radiophoniques pendant plusieurs années.
De 1937 à 1940.
elle anime des émissions culturelles à
Radio-Tunis. Vers 1944-45, elle
est à Radio-Alger.
En 1952, en compagnie de son frère Jean El Mouhoub,
elle enregistre des entretiens avec Jean Giono pour la Radio française.
Toujours sur les
ondes de la radio française , de 1957 à 1963, elle animera par la suite une
émission hebdomadaire en langue kabyle , sur la culture orale et la
littérature nord-africaines.
En parallèle,
elle se consacre sans relâche aux chants kabyles anciens , en donnant des
récitals et des interviews, en organisant des conférences. Elle contribuera
grandement à faire connaître la culture nord-africaine à laquelle elle
donnera une dimension universelle.
Son deuxième
roman « Rue Des Tambourins » est publié en 1960.
Son succès est
immense. Entre 1964 et 1965, elle est invitée partout dans le monde.
En 1966, le
président sénégalais Léopold Sedar Senghor l’invite pour participer au
Festival des Arts Nègres à Dakar.
La même année ,
elle publie « le Grain Magique », receuil de contes et de proverbes
kabyles.
En 1967, elle est
lauréate du Grand Prix d’Ethnologie Musicale de l’Académie du Disque, en
récompense à son talent immense dans le genre qu’elle interprète : l’Opéra
Berbère.
De 1966 à 1967,
elle participe ensuite en tant que comédienne dans la pièce de Kateb
Yacine « Les Ancêtres redoublent de férocité » jouée au T.N.P
à Paris, où son rôle émerveille les spectateurs.
Le 14 Juin 1966, c’est dans son domicile que se
tient la première réunion qui a donné naissance à l’Académie berbère (Agraw
Imazighen) En 1970 elle présente
à Venise (Italie) un concert de Chants Amazighs et donne une
conférence-récital au colloque de Mohammedia (Maroc).
Entre 1971 et
1975 , ses prestations au Théâtre de la ville de Paris lui valurent succès et
consécration.
« L’amant
Imaginaire », roman écrit en 1966 reparait en 1975 .
Taos
Marguerite Amrouche meurt d’un cancer le 02 avril 1979 à Paris, avant que son
dernier roman « Solitude ma Mère » ne soit publiée. Les œuvres de T.M Amrouche :
_JACINTHE NOIRE, roman ( 1947) _Rue
des Tambourins, roman (1960) _Le
Grain Magique, essai (1966) _L’amant
imaginaire, roman (1966)
_Solitude ma Mère, roman. Taos
Amrouche a dit : « J’ai un but à atteindre, empêcher la
culture berbère de périr. Elle est aujourd’hui menacée en Afrique du Nord.
Pourtant, elle ne porte ombrage à personne, mais on prétend qu’elle relève du
particularisme régional alors que c’est toute l’Afrique blanche qui est
berbère en profondeur. Il s’agit d’un patrimoine cinq fois millénaire, un
patrimoine de beauté et de spiritualité qui devrait faire l’orgueil de tous
les pays maghrébins et, au-delà, de l’humanité toute entière » « Nos bijoux sont exposés, nos poèmes, contes et
chansons sont répertoriés partout ailleurs à l’étranger, à quoi serviront
alors vos lois et vos discours » « Tant qu’il y aura un souffle de vie en moi, que ce
souffle de vie soit mis au service de mes chants et de tout ce qu’il leur
ressemblent qui sont la gloire et le trésor de l’Humanité » « Ils trichent avec eux-mêmes et ils trichent avec l’Histoire,
les dirigeants des pays maghrébins qui
tentent d’éliminer la culture berbère » « je suis restée toujours l’éternelle exilée, celle
qui jamais ne s’est sentie chez-elle nulle part » « Je connaissais déjà ce sentiment d’âtre exclue du
cercle magique (…) que je me retrouve au milieu de mes compagnes musulmanes
ou françaises. J’étais seule de mon espèce. Aussi loin que remonte le
souvenir, je découvre cette douleur inconsolable de ne pouvoir m’intégrer aux
autres, d’âtre toujours en marge. » Mustapha Atmani
Bibliographie :
Revue Racines, N°1, Janvier 1999
|
Numéro
8 Septembre 2001
Le
poème :
Teqqim tessuddum tili-s sɣur Ɛ. Mezdad
Teqqim tessuddum tili-s d imeṭtawen
i nedduri amummi
yeǧǧa-ţ dayen
yennejla send i tisin Neddukkel yid-es d timmaḍ deffir ijufaṛ-ines ulac abrid i ɣ-yeddmen nfetti deg yiḍ deg wass i neffeẓdeg tuzzalin di reffu
i d-yeggten fell-aɣ ula d
ibidi nesbur amzun
s wegris i yezḍa. Abrid
i newwi ziɣen am takurt ddew ifassen ɣas
tfeţţi am tsegrurt nugar
aneggaru tazzla. Igerzan tiglulin
ablaḍ a-s-tiniḍ yis-s i gant agerbuz yuɣal d ddkir dayen ur t-tezdiɣ tasa.
Teqqim tessuddum tili-s d imeṭtawen
i nedduri am wulli bla ameksa nerra ifeẓ
neǧǧa amummi Ula d allaɣ
ziɣ-nni mi s-yehwa
yeǧǧa aqerru wissen anida itemmeɣ deg innaw
yedda d arḍel. Innaw
yeẓzaden aḍu yerra-yaɣ d iɛeẓzugen ur yeţţer
alɣu-nneɣ ahat yezmer
a-t-yenfaɛ. Ɣur-es nekkni
d war-'baɣur d aḥeccad ur neţţarew ɣes ifer
yelha i tmuɣli zzit
seg-s ur d-tennunet Inaw
yeẓzaden aḍu am uḍar
yeẓzaden ameslay tilkeţ
izedɣen izem
teqqar-as wa d ayla-inu.
Neqqim nezzi-d i tili-s d imeṭtawen
i nedduri yiwen
wass mi ɣ-ed-twala tenna
" ma d wi i s-sggujleɣ !" Nekkni
tuɣ la nesseflid timesliwt wer-ǧin nesli tura taɛẓeg amzun tekkes yal awal a-ɣ-ed-isennu ur ngi
d imawaḍen ameslay-is amzun d anza
neqqim nezzi-d i tili-s a-s-ed-nezḍ
agerbuz wayeḍ azeṭta-nneɣ
d awalen ɣas
afus yeţţu ustu iɣes ɣef
tbedd tfekka am yedmim di tgemmunin Neqqim nessuddum timmi-s d imeṭtawen
i d-neţţagem ziɣ nek ni meṛra d
tarwa-s nerẓa agemmaḍ n tmara. Nemzukrar
yid-es d tarbaɛt amenzu iruǧa
wayeḍ nebra i laẓ nugem asirem ɣes tannumi
d rrayaɛ aɛawez nerra-t d
tafugt akken uḍan nerra-ten d ass ma yeɣli yimir neddem-it
neţleqqim yis-s tameddurt
tamsetlelt dew twizi am
yimi ddew teccuyt yeţɣaḍ uɛeqqa n wekbal winna i d-yeɣlin di tdeggirt. Iswi tura tizi
a-t-nennal wissen ma ur iregg el akk-in amamn n maɛrur di ṣseḥra i iminig ssedhant wallen.
Neqqim nessuddum allen-is d
asirem i d-neţţagem azmumeg-nneɣ
d azmumeg-is iswi-nneɣ d taddart-ines |
Numéro 8 Septembre 2001
Adresse de messagerie électronique : ayamun@Hotmail.com
Adresse Web:http:/ayamun.ifrance.com
tanemmirt,
i kra i¥Zuren ayamun, cyber-tasàunt
n tsekla imaziàen, ar tufat !
@Copyright
ayamun 2001
Dernière révision : 5 Septembre 2001