|
Ayamun cyber-tasγunt n tsekla n Tmaziγt ayamun cyberrevue de littérature berbère Numéro 18
Janvier 2005 30 pages Les polices de caractères ( Arial unicode MS,
Doulos, Gentium ) peuvent être téléchargées depuis le web, ou en cliquant
ici : http:/ayamun.ifrance.com/Fontes amazighes.zip Il existe une version PDF de ce numéro : Numéro
18 Janvier2005.pdf |
Retour
au titre
Sommaire:
1°)_Le texte en prose: … et la Révolution teţkemmil de Muhend-Uyehya 2°)_ Deux articles: γef unezgum n
Mohia Mohia, : “Taterennet n MṢEMMER D WAYETMA-S”, aserqet sγur ɛ. Mezdad, Tasɣunt aẓar 1990
γef tceqquft n Muḥend_Uyeḥya MṢEMMER D WAYETMA-S, urar n terbaεt tiγri , sγur Mohand
Ait-Ighil 3°)_L'entretien: :
TIMLILIT AKK D MUḤEND-UYEḤYA sγur Aomer
OULAMARA Aγmis Asalu Yennayer
1991 4°)_L'évocation: MOHIA,
« l’œuvre qui a mangé l’auteur » par εmer Mezdad 5°)_Le texte
rare: La Langue Berbère
au Sahara par ANDRE BASSET 6°)_Le poème: tarebgeţ sγur Mohia 7°)_Adresse de messagerie électronique |
|
Retour en haut
Numéro 18 Janvier 2005
.. et la Révolution
teţkemmil !
Win ijebbden amrar à
force à force, yiwen wass ad d-yeqqers, win irekkin tixmirt à force à force
yiwen wass a ţ-yečč, win ixeddmen à force à force yiwen wass ad yeɛyu ! Aha tura suffɣet-d
tiportfayin-nwen, neɣ ? Yeḥḥu ! Dayen waqila iserreḥ yiles-iw. Asmi akken nxeddem le
théţre, awah winna i ɣ-yewten nekkni, yewwi yid-es tasaruţ, ccaɛb iruḥ
deg-sent, nekkni ... Yiwen wass ruḥeɣ ad lesqeɣ les affiches.
Kecmeɣ ɣer lqahwa dagi di Pwaten, ufiɣ amɛellem deffir ukuntwar, ki sseltan.
Yenna-d dacu ara tesweḍ ? Nekkini leqhawi-yagi, c’est
rare ad kecmeɣ ɣer lqahwa. Nniɣas : _
Wellah ma ẓriɣ! Yenna-d : _ Xemmem ! Yiwen aɛni yusa-d si
tmurt melmi kan, ur yesɛi ara lekwaɣeḍ. Déja deg uswiɛ-nni tẓeyyer aṭas ɣef
les Algériens. Yessirid lkisan llah llah kan. Yenna-yi-d wemɛellem dacu ara
tesweḍ ? Nekkini leqhawi-yagi, c’est rare ad kecmeɣ ɣer
lqahwa. Nniɣ-as : _
Euh ! Yenna-yi-d : _ Xemem , xemmem. Yenna-yas, hata-n kan, i winna : _ Wigi tɛeddan, wigi ! Eyyaw lubyan taqurant ! A-s-fkeɣ lxedma ţ-tikci, yerna ilaq
a-t-ţxelliseɣ. Lqahwa terka maččI d kra, wagi
yakk d le benefice. Akelyan
drus i gellan, ijmaɛ-d laɛqel-ik ţtuɣ yakk les affiches-nni. Lukan ţ-tamɣart
i sen-id-yewqem dagi aţ-ţafeḍ ur teţţafeḍ ara abrid, ad d-yekcem ukliyan ur
tesɛiḍ anida ara iruḥ, alors ţruḥun-d ɣer
dagi kan. Mi d-yekcem ukliyan : _
Dacu ara tesweḍ ? Nekkini leqhawi-yagi, c’est
rare ad kecmeɣ ɣer lqahwa. Nniɣ-as : _ Euh ! Wellah ma ẓriɣ ! Yenna-d : _ Xemmem xemmem, ɣur-k le temps. Lɛib
d winna yeţţakren neɣ d win yeskiddiben, d winna i d lɛib. Win izemren ad
yexdem yeţţagi ad yexdem, d afenyan, winna ulac lɛib i t-yifen. Win yellan d igellil surtout ma
ixeddem, winna mačči d lɛib, au contraire, d argaz ! _ ţ-tarkast, wi ! _ A ur kfun fell-aneɣ yergazen am neţţa, keččini tura
! Lqahwa terka, wissen ma nniɣ-awen-id. Yugar ibeɛɛac a les clients : twerrek ddunit, kessen ţtawin ţtaran kann akka,
amzun d axxam-nsen. _ Keččini tura, tewwdeḍ-d ɣer dagi, teṭtseḍ, teččiḍ, teswiḍ, lxedma
aql-ak txeddmeḍ, labas i telliḍ , a-ţḥemdeḍ Rebbi i k id-yessemlalen yidi. Ih
! d mmi-s n tmurt-ik nekkini, ur ţzembil ara fell-i !
Dacu ara tesweḍ ? Nekkini leqhawi-yagi, c’est rare ad kecmeɣ ɣer lqahwa. Dacu ara
sweɣ tura ? Nniɣ-as: _ Win ijebbden amrar à
forceà force, yiwen wass ad d-yeqqers. Yenna-d: _ Amrar, amrar ? Amrar
! _ Jebdeɣ-d amar ad yenhez wedrar. Llan 4 neɣ 5 qqimen ɣer
ṭtabla, tessen lbirra, laɛben lkaṛta. Wet kan, wet kan, teḥma ddaɛwa. Yiwen
ad d-yesttentun di tmacint-nni ileḥḥun s 20 n duṛu. Baci ad awen-iniɣ amek yebda neɣ amek yekfa, wellah ma zemreɣ, ur fhimeɣ ara
dacu i d-yeqqar. Iɛedda-d uɣerda, amcic nniqal yeṭtes, yelli-d yiwet n tiṭ, dɣa yuɣal i iḍes.
Dayen meskin twet-it tmaggirt, terna-yas llaqya :
yesraɛ kan yeqqim. _ Amrar, amrar, amrar. Ihh! Ziɣ d amrar i k-id-yecqan
keččini! Degmi akkagi, ɣer wigi, seɣres
ɣef yiman-ik, wigi
? Amrar-nsen ɣezzif, wgi ! Atenan atenan, aɛni d aḥemmel
i yi-ḥemmlen, mi mreḥba tamara, ula aniɣer ruḥen. Zik-nni, wi, asmi xeddmen.
Wamma tura ! Zik-nni win i d-yeṭtfen ccehriya-s,
a-ţ-id-yawi alamma d afus-iw. A-s-iniɣ amendder ma ur ak-ɣlin ara deg webrid ! A d-yini: aha’, wellah ma ɣlin
iyi. Anɛam ih ! Wamma tura, si ssbaḥ
alamma ţ-tameddit, a-ten-id tafeḍ
sqerqren-iyi dagi am tyuzaḍ, mazal-ik ! Dacu ara
tesweḍ tura ? Nekkini leqhawi-yagi, c’est rare ad kecmeɣ ɣer lqahwa. Nniɣ-as : _ E ! Yiwen aɛni yexser, neɣ amek, sbbaben-as kulecc. Dɣa yessker čaqlala,
yenna-yas : _
Allih, nɛeldin n laɛb am wagi ! Dɣa frefren yakk, amɛellem yuggad a-s-ččen aṭurni neɣ sin,
yewwed-iten-id din din. Lḥasun, ixus kan wemɣar-nni yellan si tribunal n
Tizi-Wezzu, ur ẓriɣ ara ma mazal-it. Yewqaɛ
ṭalaɛ habeṭ, c’est à dire teggumma a ţefru, mačči alluy d uẓubbu a les brobros,
nɛeldin n le berberisme n taɛkum. Winna i s-yennan nɛeldin laɛb am wagi ixelles-iten quand même.
Yenna-yas: _ Awi-d tura, ernu-d un
coup. Bla Rebbi ma qqleɣ ad d-ḍewreɣ ɣer dagi .Ó Amɛellem yuɣal ɣer
deffir ukuntwar, ɣer la voûte (?), yerna-yas-d un coup. Ad ṭtfeɣ kan imi-w,
ala, nniɣ-as : _ Waqila sruḥen-ak
akliyan ! Yenna-d : _ Tameddit a-t-id-tafeḍ da. Sanda ara iruḥ
uqadum uxessat, ɣer yemma-s ahat ? Kestubwa? Nekkini leqhawi-yagi, am akken i wen-id-nniɣ, c’est rare ad kecmeɣ ɣer lqahwa. _ Dacu ara sweɣ tura? _ Wellah ma ẓriɣ ! Amɛellem ur t-yeǧǧib ara lḥal. Yenna-d: _ A-ţeṭtdeḍ, neɣ a-ţeffɣeḍ! Hata wayen ur ḥemleɣ ara ! Nniɣ-as: _ Aɛni d
yemma kečcini akken ad yi-tessuṭtdeḍ ? Yenna-d: _ Aɛni d yemma-k nekkini
akken ad yi-teqqimeḍ dagi baṭel ? Yerna ruḥeɣ-d ad lesqeɣ les affiches ! ṭtfeɣ kan
imi-w, refdeɣ tabalizt-iw, nniɣ-as : _ Ihi aql-i ffɣeɣ ! Yenna-d : _ Lukan les clients yakk akka am kečcini, ad
sɛuɣ lqahwa di Pwaten ! Xemmeɣ, xemmeɣ, ufiɣ c’est
exact. Et la Révolution continue ! |
|
|
|
|
Numéro 18 Janvier 2005
Les deux
articles: Ɣef unezgum n
MOHIA 1°) Tarbaɛt « Tiɣri »,
Ɣef tceqquft n Muḥend-Uyeḥya : « MṢEMMER D WAYETMA-S »
Sɣur Mohand Ait-IGHIL Msemmer d wayetma-s d yiwet deg
tceqqufin yura, s teqbaylit, Muḥend u-Yeḥya. Taceqquft-a, d asnulfu, ur telli d
tasuqqelt neɣ d amsasa. Asentel-ines itezzi ɣef
ucerrig i d-yettlalen gar yemdanen, ama d atmaten ama d imeddukal, ɣef sebba
n usurdi. Taceqquft Msemmer d wayetma-s, tebna ɣef snat n tfelwa i yeftin d ixfawen. Yiwen seg wallalen,
yessishilen aḥuzu n usentel n tceqquft-a, d aɣanib iseqdac Muḥya. Deg wayen
yeɛnan tira-ines, amaray yuẓa aṭas ɣer yimsefliden-is :
Ulac awal amaynut, neɣ ma yella, a tafeḍ xeṭṭa xeṭṭa. Win yeɣran neɣ iwalan
taceqquft, din din ad iḥulfa awal sway tebna fessus. Tidiwenna yezgan zdaxel
weḍris, ulint-d s wawal yeftin, iseqdac yal ass, kra yellan d aqbayli. Asentel n tceqquft Msemmer d wayetma-s, itezzi ɣef tegmatt d tdukli ifesden yuɣ
uceqqeq gar yemdanen, akk d temḥeqranit yessaɣen deg talsa s umata. Muḥya, s
tceqquft-a ira, seg tama nniḍen, ad d-yini, d aqeccuḍ
tḥeqreḍ ara k-yesdreɣlen (ma yebɣa). Deg tfelwit tamenzut iɣef tbedd taceqquft Msemmer d wayetma-s, Muḥya yebda-tt s
Msemmer, ikcem-d s lferḥ aqerruy yemmed s tirga mi s-d-sawḍen lexbar taḥanutt
iɣef yeqlaleḥ seg wacḥal-aya, tura yezmer ad tt-yekseb. Din, yezmer ad iserked
imal i netta d yelli-s Ɣnunuc. Seg lferḥ din din yessaɣ deg-s lqerḥ: imekta-d
akken ad yekseb taḥanutt-a ilaq ad yaf isurdiyen s
wacu ara tt-yaɣ. Ladɣa da yesred uɣilif acku Msemmer d amdan ikesben, d
agerruj, anagar lḥirfa-s -d axerraz- d yiceṭṭiḍen yersen ɣef teglimt-is. S tuttra : Amek ara yexdem akken ad iḍebber idrimen i
yekfa yixef amezwaru n tceqquft. Deg yixef wis sin, amaray isemlal sin watmaten
(Msemmer/Bexsay) ; yebɣa ad yesken liḥala
igelden gar watmaten-a tin n temgarda : yiwen d amerkanti wayeḍ d
igellil ; yiwen yeḥmel asurdi wayeḍ ddunit. Msemmer a d-yemmekti gma-s ameqqran i wumi yettnadi
Dda Bexsay. A t-isuter deg yisurdiyen, wissen ahat a
s-d-yefk ayen yeḥwaj. Akken ileḥḥu ɣer Dda Bexsay, Msemmer ittwessif-d
tadukli yezgan gar-asen : “ Ur yezmir ad rrsent wallen-is fell-i. “ Dda Bexsay, d aterras ikesben aṭas
yisurdiyen, deg tmetti ur t-ixus wayra “… ɣur-s ikumya, yebna lḥara … Zdat yisurdiyen ur iɛeqqel yiwen, baba-s d abeyyiḍ
yemma-s d duru”“ Axeddim-is, yeznuzu ifecka d wallalen ixusen deg ssuq, “… Dda Bexsay yesterfiq (il
trafique). Teẓriḍ amek ixeddem ? A d-yaɣ ssiman d
ikumya, a tt-yeffer, mi txus, a tt-id-yesken, a tt-izenz xemsa setta yiberdan
ɣef ssuma-s.” Deg tdiwenna i d-yellan deg tceqquft Msemmer d wayetma-s, Muḥend u-Yeḥya,
yesken-d Msemmer d amdan yexḍan akk leḥsab yisurdiyen, ɣef waya nezmer a
d-nesuter tadiwennit i d-yellan ɣef leḥsab gar Msemmer d Bexsay : « Msemmer - Tefkiḍ-iyi-d tlata
yimelyan. Bexsay - Anaɣ fkiɣ-ak-d telt meyyat alef. Msemmer - Laqen-iyi xemsa yimelyan … rnu-yi-d xems myat alef. » Mi d-nuɣal ɣer tdukli d tegmatt yezdin sin
watmaten-a, a d-naf lsas iɣef bnant yedrem ;
gar-asen ulac lxiḍ i ten-d-icudden wa ɣer wa. Akken i t-id-yemmal Msemmer deg
wawalen-is :” Yefka-yi-d telt myat alef, yenna-yi-d beddel
isem-ik. » ;
neɣ awalen i d-yellan deg temlilit n Msemmer d Bexsay, anda aneggaru-ya isetḥa
s gma-s “ Kcem-d
akka, ur iyi-d-ttwalin ara medden yid-k. » S-yin akkin, Muḥend u-Yeḥya isekcem-d imdewlen d imaynuten : Ṭunyu d Xulyu (aqcic i d-irebba). Ṭunyu d gma-s n
Msemmer d Bexsay ijaḥ ddeqs-aya. Tura mi baba-s d yemma-s mmuten, rray d
umended ɣef wexxam d wayetma-s yuɣal-d i netta. Akken dɣa i t-d-isefhem Ṭunyu
i Xulyu deg wawalen i d-yenna : “
Xulyu - I baba-k d yemma-k ? Ṭunyu - Hatan tewweḍeḍ ɣer tidett. Lukan mazal-iten, dili ur
d-iyi-tettafeḍ ara da. S-yin i yi-d-tekka tqebrurt-a i ttawiɣ deg
wul-iw.” Imdewwel aneggaru i d-yerna umaray isem-is Mzemmer. Deg yidis atikni, d Mzemmer ara d-igen tawaqqna n
lexyuḍ _ yefsin acḥal-aya_ gar watmaten-a. yess ara
d-yawi lexbar Tunyu anda zedɣen wayetma-s, akken daɣen Bexsay, s Mzemmer ara
d-yawi lexbar n tuɣalin n gma-s. Liḥala n Mzemmer am tin n Msemmer, efk-as
taqerɛett ad tt-yeṭṭeḍ teṭṭixreḍ-as. Msemmer d Mzemmer zdin tadukli akken i
ten-tezdi timuɣbent : “Msemmer liḥala-s am
tin-inu. Mi d-iḥella snat n duru ad iyi-d-yessiwel a
nruḥ a nesker. Axater nekk d Msemmer zun d atmaten.“ Akken ad yefk Muḥya timayt (hommage) i ucennay Sliman
Azem, isekcem-d Mzemmer icennu-d Azger
yeɛqel gma-s. Ladɣa asentel n ccna-aya iwata nezzeh ɣer usentel n
tceqquft. Ar taggara tella-d temlilit gar watmaten (Ṭunyu/Bexsay
-Tunyu/Msemmer). Din i iɛeyyer wemjaḥ-nni n gma-tsen, liḥala ideg ddren
watmaten-is yeooa acḥal-aya ; yefhem anda tewweḍ tegmatt gar Bexsay d Msemmer. Acemma acemma, seg usurif ɣer wayeḍ, ddunit tezmer ad tbeddel udem ; ass-a iṭij-is a
d-yecreq, din din deg tagut yezmer ad yeɛreq. Akka dɣa i teḍra d Bexsay. Seg ssbeḥ ar tmeddit, ayen yekseb yeddem-it
waḍu. Ayen iserref ɣef yiger yekra yeẓẓa d ddellaɛ, yeçça-yas-t wejrad, tura
yuɣal yettwaxneq s ureṭṭal. Akken a d-yeffeɣ seg ubaxix i s-d-yezzin, ilaq a
d-yaf win ara s-d-ireḍlen isurdiyen. Bexsay imekta-d gma-s Ṭunyu. Ṭunyu akken a d-isemɣi tadukli gar watmaten-is, mi
t-id-isuter Bexsay deg yedrimen, yenna-yas : “ Ruḥ ɣer Msemmer ciwer-it, ma yeqbel
nekk a k-ten-id-fkeɣ. ” S turart-ayi, Muḥya, yebɣa a d-yefk snat n temsirin.
Tamezwarut d tin i d-yeqqaren win yeqqazen tasraft i gma-s a d-yaweḍ wass
anda ara yeɣli deg-s netta ; tis-snat d tin i d-yuɣ
Bexsay sɣur Msemmer. Ayen yesmenker Bexsay deg Msemmer tura tezzi-d fell-as
teswiɛt, d netta ara iḍelben deg-s tamḥaddit. Ɣas akken tigellelt teẓḍa deg wannar n Msemmer maca ɣer
wul tezwar tegmatt yettagad beṭṭu, ittɛeyyir tilufa iɣef tebna ddunit. Ur isaɣzef
ara tallit, din din isuter deg Tunyu ad yerḍel isurdiyen-a
i Bexsay. S-yin akkin a tekfu tceqquft s lferḥ akken tebda.
Xulyu, aqcic i d-irebba Tunyu, ad yezweǧ d Ɣnunuc, yelli-s n Msemmer. Msemmer ad yekseb
taḥanutt yessarem. Ma d ayen yeɛnan aɣanib n tceqquft Msemmer d wayetma-s, yebna ɣef lsas n tɣara i ɣ-yesnam yakan
amaray Muḥend u-Yeḥya. Asentel n tceqquft isefti-d awal ɣef iɣeblan irekben
ddunit, ddaw uɣanib n taḍsa. Ɣas akken setta yimdewlen yetturaren deg tceqquft-a,
ula d tikelt ur d-ttemlilen d tirni sufella usayes alamma d taggara. A d-nger ticewt, tarbaɛt Tiɣri n Tidukla Tadelsant n
Bgayet tesuli taceqquft-a deg useggas 1992. AIT IGHIL Mohand 2°) MOHIA :
Taterenneţ n MṢemmer yakk d wayetma-s. sɣur
ɛMer Mezdad, Tasɣunt aẒar
1990 Taceqquft unezgum taneggarut sɣur
Muḥend-U-Yeḥya ifukk-it s tira
ass n Tlata 27.09.1988 deg Paris. Isemma-yas "
Taterennet n MṢemmer yakw wayetma-s". Taceqquft a deg-s sin d asekten. Imdewlen Yef i
d-yeţţawi qqaren-asen : MṢemmer, Ɣnennuc, daddatwen
Baxsay, ṭunyu, Xulyu, Mẓemmer. MṢemmer, daddatwea
Baxsay akw d ṭunyu d atmaten. Sin imezwura qqimen
di tmurt, ma d ṭunyu yunag Yer Canada. Zrin 30 iseggasen
aya seg wasmi yeffeɣ taddart, acku yeɛya di tmurt-a. Asmi I d-yuɣal, yuɣal-d d amerkanti, yewwi-d yid-s aṭtas
imelyunen. MṢemmer yuɣal d axerraz, yetreqqiɛ
isebbaden, akken i s-yeqqar Mẓemmer : "d aḥeddad
i Ṛebbi” .
Twet-it ddunit armi ulamek, yerra-ţ i ccrab, tečča-t lmizirya taberkant, Tameṭtut-is
temmut, teǧǧa-yas-d yiwet n teqcict : d Ɣnennuc. Daddatwen Baxsay, neţţa zik i
s-ifaq anek i teţeddu tmurt-a. Yeţţaɣ yeznuzu. Kra yellan d ttrafik iţekki
deg-s. Yuyal d amerkanti, yema d amecḥaḥ maḍi: Ṛebbi ines d asuṚdi. Yuɣal ur
yessin yiwen. Yusa-d ɣur-s M¤semmer yessuter-as kra isurdiyen iwakken ad yeṭṭef tahanuţ, yeɛni
d areṭtal kan ara s-ten-yerḍel. Daddatwen Baxsay yenna-yas ffeɣ-iyi seg
wexxam, neɣ ad ak-d srekkčeɣ aqjun. Akka 1 d-tagmaţ ! ṭunyu, asmi i d-yuɣal, yebɣa ad
ten-ijerreb anwa deg-sen i t-ḥemmlen. Yerra-d iman-is d igellil, yelsa-d iceṭtiḍen
rkan yakk yema qqersen: win I t-iwalan ad t-iɣil d aklucar. Daddatwen Baxsay akken i
t iwala cerrgen yakk iceṭiḍen-is iqeccaɛ-d ṭunyu seg wexxam. Yuɣal ṭunyu yerza armi d MṢemmer,dɣa neţţa yefreḥ mačč d kra, yessuden- it, Iɛerḍ-it ɣer imensi ɣas akken ulac acu ara s-d-yefk. ṭunyu daɣea yefreḥ s MṢemmer I-mi mazal tasa fell-as. Di taggara, akken ara qqimen. Mẓemmer d ameddakel n MṢemmer, d asekkran, d axerraz am
neţţa. Yufa Daddatwen Baxsay, yenna-yas ṭunyu yewwi-d yid-s iḥemmuten
imeqqranen. Dɣa Baxsay am akken iru¥¥ḥ-as kra am akken yeţukellex. Yemugger ṭunyu
abrid-nniḍen, acu kan abrid a s-imeṭtawen, Ikred ad as-d-yefk kra isuṚdiyen. Ɣnennuc d yelli-s n MṢemmer, ḥinet aṭas ɣef baba-s, Di
taggara, ad ţ-yaɣ Xulyu. Xulyu iṚebba-t-id Tunyu amzun d mmi-s, ijmaɛ-it-id asmi
tergagi ddunit di Lesnam. Mẓemmer, nenna-d d
ameddakel n MṢemmer. Llan daɣen imdewlen nniḍen: Qerquc, yiwen wemsebrid, Wejṭuti.
Dɣa Wejtuti d imdwel yezgan deg unezgum nn Muḥend-Uyeḥia. Taceqquft-a, uggaɣ, Muḥend-Uyeḥia d neţţa i t-id-yuran
s-ɣur-s, mačči d-tirrin i ţ-id-yerra ɣer tmaziɣt, am Tecbalit
sɣur Pirandello, neɣ Aneggaru ad yerr tawwurt sɣur Bertold Brecht. Taceqquft-a ɣef akken, neţwali d ayla-s neţţa, d neţţa
i ţ-id yesnulfan. Ahat degmi tameslayt tegzem akken ilaq, tedder d ayen kan,
teţţazzal amzun d aman . Imdewlen kaden-d
d imdanen akka am nekkni, yella deg-sen wayen yelhan, yella deg-sen
wayen n diri. Tameddurt-sen, d-tin yal ass. Ihi taceqquft-a tlaq i wurar.
Yema ad tishil maḍi I uwalluy. Imdewlen, ur ggiten ara. Dduzan, menwala ad
ten-d-yejmaɛ, icettiḍen,
d wid ţlusun yakk medden. Telha daɣen limer ad ţ--uraren
yelmeẓyen-nneɣ, yak taceqquft-a am unezgum n Muḥend-Uyeḥia
: Ger teḍsa d imeṭtawen ! Amar Mezdad Tasɣunt aẒar 1990 |
|
|
Numéro 18 Janvier 2005 TIMLILIT AKK D MUḤEND-UYEḤYA, Aɣmis Asalu Yennayer 1991,
sɣur Aomer OULAMARA. Tikkelt tamezwarut mi neẓra Muḥend-Uyeḥya (s yisem-is Abḍella Muḥya), akken a ɣ-d-yefk tadiwennit, leǧwab-is yegzem : « nekk s timmad-iw ulac
ara wen-iniɣ. » Ɣas akken nemlal di lqahwa n Ɛemmi Ḥmed.
Illa neţţa akk d yemddukal-is : Ɛemmi Ḥmed, Muḥend akk d Meẓyan. Yuɣ-itent lḥal ḥman yakan deg
wawal, ulac tin ǧǧan. Dɣa
din i yaɣ-d-yenna Muḥend-Uyeḥya :« Aql-aɣ
dagi d tarbaɛt, mkul yiwen d acu yenna. Ala amsefhem ur neţţemsefham ara. Ihi ma tebɣam arut ayen tebɣam deg
ujernan-nnwen. »Akken i
teffeɣ. Ilmend tdiwennit kan n Muḥend-Uyeḥya, nuɣal-d s snat tkasiḍin n
unejmae-agi, di lqahwa n Ɛemmi Ḥmed. AMEK IBDA WAWAL ƔEF LEBNI DI TMURT, WISSEN !?... Muḥend-Uyeḥya, yezzi ɣef Ɛemmi Ḥmed … Akka dɣa i
yas-nniɣ i Muḥend. Ma yebɣa ad ibnu di tmurt, ad ibnu ddaw tmurt axir. Akken
ur t-yeẓẓar yiwen ; ur iţţasem yiwen. Axater
ass-a imdanen lhan-d ala d tid n wiyaḍ… Meẓyan Ula ɣur-neɣ akka ! Llan sin n lǧiran, yiwen ibennu s-ya, iţţali ɣer
igenni s texxamin nnig tiyaḍ, lǧar-is iṭṭafar-it-id
s-ya, s lḥiḍ n tlajurt, akken ad iḥjeb lḥara-s. wissen
dɣa amek tefra gar-asen ass-a… Ɛemmi Ḥmed èer
kan les ‘conneries’-nneɣ, ala tigi i wumi nessen !... Acemma kan awal ibeddel. Muḥend Ass-a nekni nuḥwaǧ irgazen i
tdukli. Ayen akk nebɣa iban am lemri. Ɛemmi Ḥmed Maççi weḥd-ek i telliḍ a Muḥend,
ilaq-ak a temsefhameḍ d wiyaḍ. Acu
ara k-yawin ɣer yemɣaren n taddart a teţmerẓaḍ yid-sen ?
Maççi d lḥeqq
fell-ak. Muḥend-Uyeḥya Ala a Muḥend ! Imɣaren
eǧǧ-iten di lehna . Imɣaren qqar-asen :
mselxir fell-awen, ssalam Ɛlikum, rrbeḥ mi tellam bxir, s-yin wwet
Ɛeddi ! Ɛemmi Ḥmed, ileqqem awal i Muḥend-Uyeḥya Win yellan d amɣar dɣa ad iruḥ ɣer
lḥiǧ akken ad yekkes ddnub… Muḥend, Din din Muḥend igzem-as
awal Teẓram amek sen-qqareɣ i yemɣaren
di tmurt ? Tellam dagi ur tessinem ara Rebbi,
ur terrim tamuɣli ɣer win ixussen neɣ igellil, taggara truḥem ɣer Mekka
trǧmem ciṭan ; yerna tewwim-t-id yid-wen. Muḥend-Uyeḥya Widen ini-yasen kan :
reǧùmet ciṭan yellan di tmurt-nneɣ uqbel win n medden. D win nneɣ i yezwaren. Awal itezzi ɣef
tlajurin, imɣaren, ciṭan… wissen anda ara siwḍen ma tkemmel akka ? ASALU Acu twalam degmi akka tbeddel liḥala
di tmurt n Lzayer ? Muḥend-Uyeḥya Ţwaliɣ acemma, neɣ ayen walaɣ nekk d ayen walan
medden. Tideţ kan, nekk awal nniɣ-awent-id di tazwara, si terbaet i d-itekk sswab. A
s-nkemmel akka ma tebɣam. Tasusmi… dɣa Muḥend-Uyeḥya ikemmel-d awal Am
wakken nnan wiyaḍ, diri win i ţ-iţcuddun, s trumit ‘il ne faut ţas se
ţrendre au serieux’. Dacu
i yaɣ-yerwin nekkni : nella uççi-nneɣ d seksu,
aql-aɣ negguma a s-nexḍu ! Atan seksu-ya ur nerbiḥ ara fell-as ! Ilaq-aɣ
a nwali acu teţţen leǧnas nniḍen, widen irebḥen am Lalman akk d Jaţu. Ihi
ma yella Lalman iteţ la chǧucrǧute, nekkni a ţ-neçç. Ma yella Jaţu iteţ rruẓ,
ilaq nekkni a neçç rruẓ. Xater
kra yellan da, deg wallaɣ, si teebbuṭ i d-itekk. Akka neɣ ala a Ɛemmi Ḥmed ? Ziɣen Muḥend ur yeţţu yara tin akken n ciṭan, yuɣal-d ɣer
at iççumar-nni… Muḥend Ddiɣ iḍelli ɣer yiwet tmeɣra, newwi-d tislit di Montreuil.
Dinna di tmeɣra dɣa, maççi yerra-yaɣ-ţ ɣer lţulitik ccix-nni !
Awaah d axessar ! Nella
ihi neţqessir akk d leḥbab, kul yiwen
s ansa i d-yekka. Acemma kan ata
yusa-d ccix ara d-yeɣren lfaţiḥa. Akken kan d-yekcem si tewwurt, dɣa
yuli-yi-d lgaz. Açamar anect n tmedwezt, ma d cclaɣem ulac !
Yerna yelsa-d kulci d amellal amzun d isɣi. Nniqal kkreɣ-d ad ffɣeɣ. Nniɣ-as
i Ḥamid : ‘Nekk ur qebbleɣ ccɣel-a, ur ţɣimiɣ dagi’.
Yuɣal yeṭṭef-iyi,
yerna d leib a sen-d-ffɣeɣ si tmeɣra. Mi d-iwweḍ lawan n lfatiḥa, ibda-d
tisurtin-nni-ines. Iseɣzef tatabaṭaṭa, nekkni ur nefhim yiwen. Awaah d
imcumen at içumar-agi. Mi yekfa, isteqsa-t yiwen yenna-yas : ‘Nekk zewǧeɣ bla ma neɣra lfatiḥa, iḥrem neɣ ala ?’ Ccix-nni isusem dɣa yenna-yas : ‘Amek keçç akk d trumit ?’ Aqcic-nni ikemmel-d yenna-yas : ‘Ala nekk akk d tzayrit.’ Dɣa eerqent-as i ccix-nni. Izzi deg wawal ur d-iǧaweb, ur
isusem. Dinna kan inteq yiwen yenna-yas : ‘A ccix, i win ara
iẓẓalen s teqbaylit, iǧuz neɣ la yaǧuz ?’ Din, ineggez ccix amcum am win t-iwten s rrsas. Udem-is yuɣal d aberkan, allen-is uɣent,
inna-yas : ‘D leḥram, d leḥram, d lmuḥal ur tewwiḍ
ara ! awal Rebbi d taerabt, leqran s taerabt, taẓalit s taerabt.’ Imiren dɣa tekker. Mkul yiwen acu
d-yenna, ur tfehhmeḍ awal. Welleh ar qrib iţwet ccix-nni bu ‘çamar. Lemmer deg webrid ad yeçç tiɣrit. Awaaah ! a ɣ-siwḍen ɣer lgirra gar-aneɣ wigi ! TAMESLAYT… TIMESLAYIN, 1954, 1962… Muḥend Skud ur tefri yara temsalt-agi n
tmeslayin di tmurt-nneɣ, ur nezmir ara a nerr iman-nneɣ d imdanen. Mkul lǧens ɣur-s lasel, nekkni d acu-yaɣ ? Ibaɛtiyen-agi bɣan
ad qqnen Lzayer ɣer ccerq akken a nuɣal d irbiben-nnsen. Walit kan !
Iwweḍ-aɣ-d lhem n Xumini ɣer tmurt. Nɣil ikfa
lweqt-nni n leḥruz, wigi rran-t-id. Di lbuṭ-agi iɛeddan di Tizi Wezzu, ɣef seţţa n tmeddit, welleh ar
qrib i ţ-yewwi Lfis ! Maççi d axessar
wagi ? Ɛemmi Ḥmed Ayen d-tenniḍ akka a Muḥend,
nekk walaɣ ur d-yusi si berra ad ibuṭi di Tizi. D at tmurt akk. Amek d wid i yuɣalen d at içumar ?
Tella daɣen tayeḍ : tamurt-nneɣ meqqret, ɣezzifet,
hrawet. Si Lzayer ɣer Tamenɣest. Maɛna kunwi tesimziyemt-id ɣer Tizi
kan ! Muḥend-Uyeḥya Ma tebɣiḍ, rnu-yas alamma d Dunkerque a Ɛemmi Ḥmed. Muḥend Si 1962 ɣer da, F L N ixdem tidak-is.
Sḥercen wiyaḍ qqaren-asen belli maççi d inselmen, maççi d Izayriyen n tideţ,
d afus n weɛdaw. Amek tebɣiḍ deg
useggas kan n tugdut ad yeţwakkes waya ? Ass-a ilaq-aɣ a nekkes rraj yellan di tmurt-nneɣ. A neddukel
afus deg ‘fus a d-neffeɣ si
tesraft-agi deg yaɣ-yenṭel wafalan (F L N) amcum. Muḥend-Uyeḥya Ma yella neqqim akka s tlufa-nneɣ,
ur nezmir i yiwet. Di 1954 nni, lemmer neḥric, tili a nebges ɣer uxeddim, a
neṭṭef iqemmaḥ-nneɣ. Eer kan tura Jaţu,
yiwen wass bɣan ad wten Marikan. Iḍḥa-d
d Marikan i sen-ismecḥen taɣebbart. Ihi seg wassen uɣalen susmen, fehmen
iman-nnsen. Ass-a yusa-yasen-d d asfel.
Kecmen-ţ di lkumirs d tiknikt, snernan tamusni di tmurt-nnsen. Aṭas ideg ifen Marikan. Ihi nekkni win ibɣan taɣawsa ad icemmer i yiɣallen-is,
ad iṭṭef imi-s. Qqaren dɣa ‘les anciens’ : “talast ma tekker fellak,
xersum tuṭṭfa yimi.” Muḥend Nezmer a nexdem neɣ ur nezmir ara,
wagi d awal kan ! Di sektember-agi d-iteddun, a
tebdu leqraya s tmaziɣt di Tizi, s-yin a twaliḍ ma nezmer neɣ ma ur nezmir.
Ayen ur xeddmen wiyiḍ nekkni a t-nexdem. Tawaɣit tameqqrant dɣa, d amek ara
d-nerr kra n leqraya akk d ţrebga n tideţ di tmurt-nneɣ. Ass-a taluft
tameqqrant d tagi. Srewten s tarwa-nneɣ acḥal-aya ma d tarwa-nnsen fkant ad tɣer
di tmura n berra, Fransa, Legliz d Marikan ;
tura ǧǧan tamurt tenger… ASALU Iḍelli kan, mi yufan ɣer yiwen lkaɣeḍ
yuran s tmaziɣt a t-zzuɣren . ass-a
tbeddel : teffɣen-d ijirnanen tiktabin s tmaziɣt… Muḥend Ulac laman !
Ɣurwet a ken-kelxen ! Skud ur
frint ara ur nessusum ara. Maççi dɣa mi ɣ-d-fkan adipartma di Tizi, neɣ iffeɣ-d
ujernan a s-tiniḍ frant ! acḥal dɣa i kelen fell-aneɣ si 1980 ar ass-a. Di taddart-nneɣ sin i wwin ɣer lḥebs ɣef tmaziɣt-agi… Muḥend-Uyeḥya Mmektaɣ-d yiwet teqsiṭ. Yibbas
ţqessireɣ d yiwen wemɣar, nniɣ-as : “Tamurt-agi-nneɣ, bezzaf tella deg-s
lexsara !” Dɣa neţţa yenna-yi-d : “Ih ! Maɛna lexsara teţţili anda yella lxir !” Ihi arrac-agi-nneɣ ɣas wwin-ten ɣer lḥebs,
yella lxir, qedder ɣef yiman-ik. Llah ibarek lxir yella, irgazen-nneɣ ur ţfukkun
ara. NELHA-D DI TYENNATIN-AGI !... Meẓyan Akka dɣa !
Ɣas yenna Dda Musa : « Anda yella useqqi azeggaɣ, ruḥ a tmecḥeḍ, ma
ulac iţfakka Rebbi a ɣ-ihakk. » Mi t-steqsaɣ acu-t useqqi-ya azeggaɣ, dɣa
yenna-yi-d : « Iih ! Anda yella rrbeḥ !
D win i d
aseqqi azeggaɣ ». Muḥend-Uyeḥya Am akka s-yenna wagi, aql-aɣ newweḍ
ɣur-s. Muḥend Teẓram ! Skud mazal-aɣ di tyennatin-agi n leǧwameɛ di
tmurt-nneɣ... Ɛemmi Ḥmed, ineggez-d. Eǧǧ-aɣ di leɛnaya-k si temsalin-agi n Rebbi d leǧwameɛ !
a d-nezzi a d-nezzi a d-nuɣal ɣer din. I melmi a neddu ɣer zdat ? Muḥend-Uyeḥya Lǧameɛ yelha d amkan anda teţţili lehna, yeţţili ssmaḥ… a
tkecmeḍ ɣer lǧameɛ s wurfan, a d-teffɣeḍ s-yin susṭa ! Muḥend ibeddel awal, seg uḍebbuj ɣer
tulmuţ Nekk, walaɣ absolument ad
mlilen yilemẓiyen-agi-nneɣ ; ama d Irsidi (R.C.D), ama d afafas (F.F.S),
ad dduklen i yiwet tcemlit, akken a d-nawi lḥeqq-nneɣ d azuran. Meẓyan Ahat yibbas ad mlilen ;
d ayen akk i nessaram. Ad dduklen afus deg ufus a
s-ççen seksu… Muḥend-Uyeḥya Ala ! Akka ay axir. Sin ipartiyen neɣ
ugar, ilha. Akka win icḍen wayeḍ a d-yeqqim.
Tura dɣa a ţwaliɣ llant tismin. Ilaq kan ad ilint ɣer sswab d usnerni, maççi ɣer
ucebbaḍ n tmellalin… Muḥend Amek lhant tismin ?
Deg yexxamen aţţan terwi gar watmaten ! Ɣas
akken s wawal kan. Dɣa i ccifan iţartiyen-agi acu ţraǧun akken
ad nnaɣen akken ilaq neɣ ad frun ? Muḥend-Uyeḥya Nniɣ-ak cwiṭ n ccwal ilha. Mi
temjadaleḍ akk d yiwen, s-yin akkin ruḥet swet-as lqahwa… ASALU Ass-a taluft tameqqrant d tagi. Ma
yella d amjadel, neɣ d akritiki ɣef tsertit, anwi abrid ara taɣ tmurt, ulac uɣilif,
d tinna dɣa i d tugdut. Ayen n diri d awalen-nni :
‘wihin akka, wagi
akka, wagi d axabit.’… Tuɣal
am tin n iderma-nni n zik. Muḥend Akka dɣa !
deg wakken d-lhan gar-asen, atan ţţun axsim-nni ameqqran : Afalan-nni,
at içum ar-nni, akk d la crise-nni… Muḥend-Uyeḥya Ur ţţakk ara tameẓẓuɣt i tigi, xaṭer
nniɣ-ak, s-ya ɣer zdat yiwen ur ţ-iţţaǧew ɣef wayeḍ. AH ! TIKASIḌIN-NNI ?... ASALU I tkasiḍin-nni mazal tessuffuɣeḍ-d ? Muḥend-Uyeḥya … Muḥend-Uyeḥya iṭerḍeq s taḍsa. Ziɣ
awal-agi n tkasiḍin
ismekta-yas-d taqsiṭ nniḍen. Dɣa d Meẓyan i d-ineṭqen d amezwaru. Meẓyan Aţţan tewweḍ-d teqsiṭ-nni n tkasiḍin.
Ilaq aɣ-ţ-id-teḥkuḍ a Ɛemmi Ḥmed ! Ɛemmi Ḥmed Aah ! Qbel a wen-ţ-id-ḥkuɣ, a wen-d-zwireɣ amek i d-tusa.
Inna-yi-d Muḥend iḍelli : « Tura mi ara
tselleḍ i rradyu n Lzayer ur tfehhmeḍ ara. Heddren ala s tmaziɣt-nni
taqurant. » Dɣa nniɣ-as i Muḥend :
« a ssiɛqa ! Ayagi ur yelhi yara ! xater ma yella s tefransist ur fehmeɣ ara, s taɛrabt ur
fehmeɣ ara, ma yella s tmaziɣt ur fehmeɣ ara, dɣa d tawaɣit ! » d
tagi dɣa i d sebba s yes-d-ḥkiɣ taqsiṭ-agi n tkasiḍin. Muḥend-Uyeḥya Wet a Ɛemmi Ḥmed, ur tezzi
yara i wawal ! Ɛemmi Ḥmed Iruḥ yiwen si Fransa ɣer tmurt. Neţţa yuɣ tanumi ismuzgut i
rradyu Tamaziɣt akk d rradyu Tiwizi. Dɣa issen akk awalen-a
ijdiden n tmaziɣt. asmi yewweḍ axxam-nnsen yufa-d baba-s yenna-yas : « Azul fell-ak a baba. » Baba-s-nni ur yefhim ara neɣ ifhem
ayen nniḍen… Inna-yas :
« Amek ɛazul ? » Inna-yas : Yak
a mmi atmaten-ik meẓẓiyit, yerna keçç tura kan i d-texḍeḍ, tebɣiḍ a tɛezleḍ ? mmi-s-nni ɛerqent-as, inna-yas : « Ala ! Nniɣ-ak
azul a baba, d tamaziɣt ! » Baba-s-nni ikemmel, inna-yas : « Amek ? » Inna-yas :
« Tebɣiḍ a tɛazleḍ a ternuḍ a tawiḍ tamazirt ? » Aqcic-nni yuɣal imsefham neţţa d
baba-s. yuɣal izzi ɣer yemma-s, inna-yas :
« Ɣurem a yemma atan wwiɣ-am-d kra tesfifin ! » Tamɣart-nni tefreḥ, neţţat am temɣarin
nniḍen, teḥmel a tnadi di tbalizt n mmi-s. Tenna-yas :
« A lxir-iw ! Yernu ulac tisfifin dagi di
tmurt ! » Tamɣart-nni tnuda di tbalizt, ur
tufi yara tisfifin, tenna-yas : « A mmi ur ufiɣ ara tisfifin ! » Mmi-s-nni iger afus-is ɣer tbalizt,
inna-yas : « Hatentin tisfifin ! D
tigi i d tisfifin ! Xemsa neɣ seţţa i yam-d-wwiɣ, yerna
lhant ! » yemma-s-nni thuz aqerruy-is tenna-yas : « A
mmi ! Tigi neqqar-asent tikasiḍin ! »
Muḥend, s wurfan. Iban wi ?
Ur nessin ara tameslayt-nneɣ, aql-aɣ dagi a neţţaḍsa ɣef tmeslayt-nneɣ d
yiman-nneɣ. Ɛemmi Ḥmed Keçç a Muḥend !
Aql-ik trekkbeḍ alɣem
iwwi-k ɣer sseḥra ?!... Muḥend Nekk, arraw-iw s tmaziɣt kan i
sen-heddreɣ deg wexxam. Ulac “ɛlxir”, arraw-iw nekk azul kan i qqaren.
Ameẓyan-nni ikcem aseggas-a ɣer lakul. Asmi yekcem kan ɛerqent-as ; yufa dinna ddunit nniḍen s taɛrabt. Eer kan ! Ilmend i deg a s-ldin
allen, neţţa rran-t ɣer tesraft. Wanag tasarut n llufan d tameslayt n
tyemmaţ-is ; d tin i sway yeṭṭeḍ ayefki ara yeṭṭeḍ
tamusni !... Ɛemmi Ḥmed Teẓriḍ anda i tent-nuɣ a Muḥend ? Nuɣ-itent
dagi ! Deg wallaɣ. Ilaq-aɣ a nexdem « la révolution
mentale. » Muḥend-Uyeḥya Acu i d-aɣ-ixussen ? Ɛemmi Ḥmed D rray i ɣ-ixussen !
Nelha-d di tlufa gar-aneɣ almi neţţu tid i ɣ-yuɣen s tideţ… Ɛemmi Ḥmed izzi
deg wawal, iruḥ akkin, yuɣal-d akka, acemma kan, Muḥend igzem-as awal. Muḥend Tella tayeḍ a wen-ţ-iniɣ. Ussan-agi
iɛeddan inna-yi-d mmi : « A baba, melmi ara
ɣreɣ tamaziɣt ? ». welleh ar yi-iɣaḍ
meskin. Dɣa imiren nniɣ-as : « Ala a mmi,
am keçç am wiyiḍ, issin taerabt, tafransist ; akka kra yiseggasen a teɣreḍ
tamaziɣt. » Wissen ma skadbeɣ-as neɣ ala… Nniɣ-awen d ‘les baathistes’-agi i ɣ-yenɣan !... Ɛemmi Ḥmed Ma tebɣim a nemsifham ishel ! Tamsalt n lislam weḥdes, tamsalt n taerabt weḥdes.
Win ibɣan ad iẓẓal, ad iẓẓal s wayen s-yehwan :
s taerabt-is, neɣ s tmaziɣt-is, neɣ s teglizit-is. Rebbi ifhem akk timeslayin
n widen i d-ixleq ! Muḥend-Uyeḥya Awaah ! Mi tennulem awal-agi n ddin, dɣa a teḥmum. Eret
tamsalt-agi, ur ţ-frin acḥal n leqrun-uya. A wi yufan, mkul wa ad ilhu kan d
llaẓ-is… TILIBIZYU-NNI N TSURTIN
AKK D ‘LES CONNERIES’ ASALU Amek twalam a tili tilibizyu s
tmaziɣt… ass azekka ?... Ɛemmi Ḥmed Ma d
tilibizyu ur fehmeɣ ara, ula iwimi-ţţ ! Muḥend-Uyeḥya Tilibizyu, akken a telhu, ilaq a
tili am wergarw-agi-nneɣ : wid ur neţţemsefham
ara ; mkul yiwen s anda ikerrez… akken, a telhu. Ma yella d tilibizyu n tsurtin… yif-it fiḥel. Muḥend Tella tayeḍ a Muḥend-Uyeḥya ! Akken a telhu tilibizyu n Lezzayer, ilaq a
tili di tazwara s tzzayrit, s tmeslayt n Lezzayer :
taerabt akk d tmaziɣt. ma laqen snat n’les chaines’, ad ilint snat ‘les chaines’. Nɣan-aɣ s les films n Maser… Welleh ar teççeḍ lkarbir ! Ass-a, wid ifehmen ur ssaɣayen ara
tilibizyu deg yexxamen-nnsen. Xaṭer d libizyu n tsurtin
akk d tin n’les conneries’. Tameslayt yifen akk timeslayin !... Meẓyan Di Bgayet, ussan-agi iɛeddan,
qqimen sin heddren s teqbaylit. Acemma
kan tekker gar-asen, bdan leɛyaḍ, wissen dacu deg mxalafen. Fkiɣ tameẓẓuɣt :
akken ḥman ţnaɣen rran-ţ s taɛrabt !... Ɛemmi Ḥmed Tawaɣit-nneɣ d tagi : alxir-nneɣ
s taɛrabt, rregmat-nneɣ s taɛrabt. Yerna awal-nni d-tennim belli tamaziɣt
yiwet kan i yellan, nekkini ur qbileɣ ara. Mi ara heddren Icelḥiyen neɣ Imẓabiyen,
nekk ur fehhmeɣ ara. Muḥend Ala ! Tamaziɣt yiwet kan i yellan, aẓar yiwen.
Ɣas akken nemxalaf tanṭeqt neɣ kra wawalen. Tiyi, nekk walaɣ d lakul a
tent-ifrun, asmi ara ɣren warrac tamaziɣt… Muḥend-Uyeḥya Ɣas nemxalaf timeslayin ulac ɣers. At wexxam ţemsefhamen gar-asen, at ssuq ţemsefhamen
gar-asen… Wid akked teţsewwiqeḍ,
tewwi-d fell-ak a tfehmeḍ tameslayt-nnsen. Di ssuq mkul yiwen ad iwwet a
k-ikellex s tmeslayt-ik. Ihi, ad iwwet akken a ţ-yissin. Wigi n Jaţu,
steqsan-ten yiwen wass, nnan-asen : « Anta
tameslayt yifen akk tiyiḍ ? » Nitni nnan-as :
« Tameslayt yifen akk tiyiḍ d tin ukliyan ! » Akken tamaziɣt a telhu ɣur-neɣ, a telhu ɣer wiyaḍ, ilaq ad
yili wayen ara tezzenzeḍ, akk d wayen ara taɣeḍ. TIRA N TMAZIƔT-NNI :AZELMAḌ…
NEƔ AYEFFUS ?... ASALU Ussan-agi di tmurt teḥma ɣef temsalt n tira n tmaziɣt ;
ma yella a naru s tlaṭinit neɣ s taɛrabt neɣ s tfinaɣ. I kunwi acu tennim ? Muḥend, ineggez-d. Ala ! Ur ɣ-ţaddin ara tixefteţ ! Muḥend-Uyeḥya Atan tesneṭqeḍ-d Muḥend. Tigi ur ten-izeggel ara… Nekk zemreɣ a d-iniɣ rreḥma Rebbi tewseɛ. Win yebɣan ad yaru, ad yaru s wayen s-yehwan. Awi-d
kan ad yexdem. S tlaṭinit neɣ s taɛrabt neɣ s wayen nniḍen… Meẓyan Wigi yeqqaren « ilaq
akka ». Nitni ur xdimen tigert-nneɣ ‘si’ xedmen !
ţţawin arrac-nneɣ ɣer lḥebs, nekk walaɣ d asefcel
kan i ɣ-sefcalen : neɣ gubbren ayen nniḍen, ruḥ keçç wali dacu ?... Muḥend Ih ! Wigi yebɣan a ɣ-d-gen afrag, akken kan yekkes cckal
nniḍen, akken kan d-ldint tewwura n leḥbus, wigi d iɛdawen nniḍen ara nqabel
s-ya ɣer zdat. Ass-a ur nqebbel ara afrag nniḍen. Dɣa
wigi yebɣan bessif a taru tmaziɣt s taɛrabt, d tasraft i ɣ-d-ţheyyin… APARTI N ƐEMMI ḤMED ASALU I lbuṭ-agi i d-iteddun i tejmaɛt n
l’A P N, amek twalam ? Muḥend-Uyeḥya Atan ibɣa a d-ibedd Ɛemmi Ḥmed ! Ad yuɣal d adiţiti. Ɛemmi Ḥmed Lxuf, ma yella s tideţ ǧehden at
içumar-agi ! Ma d afalan yemmut. S-yin wissen amek ? Muḥend Akken ihi ur ţ-ţţawin
ara wigi, ilaq di tazwara ad ibeddel lqanun n lbuṭ. Ilaq daɣen argaz ad ibuṭi i yiman-is, tameṭṭut a
tebuṭi i yiman-is. Ulac lewkala !… Daɣen, ilaq ipartiyen-agi ‘les
démocrates’, ad dduklen afus deg ufus. Akken daɣen ad frunt temsalin n
ddin d lţulitik, akken ad yili lǧamaɛ weḥdes, lamiri neɣ lwilaya weḥdes. Meẓyan Ussan-agi ad yili unejmuɛ ula dagi di Ţaris, akken
ad ssalin agraw ameqqran n « les dẓmocrates ». Akken daɣen ad sutren ad ilin “les deputes” i yeɣriben. Amek akken s-qqaren i wegraw-agi a Muḥend ? Ɛemmi Ḥmed Lemmer i yaɣ-yehwi lewqam, tili di
1962 ara nebdu lebni, ibaraǧen, iberdan… maɛna widen i yaɣ-iḥekmen, nutni rran-t i tukerḍa !... Muḥend Nessaram aţarti-agi-nneɣ ad izwir
deg wayen ilaqen. A d-ilhu d tid n tideţ, i lfayda n tmurt, maççi di tukerḍa !… Muḥend-Uyeḥya Atan Muḥend isekcem-d aţarti-ines. Iban ! Ula d Ɛemmi
Ḥmed isnulfa-s aţarti-ines ; xas akken weḥdes ki yella deg-s, maɛna
llant deg-s tlata n “les tendances” !... Zik Lalman ţţarran iman-nnsen weɛren
aṭas. Bɣan ad ḥekmen akk ddunit. Asmi ççan tiɣrit di 1945-nni, lhan-d d
yiman-nnsen, ass-a bxir i llan. CCUMAJ… IBERDAN AKK SEYXEN Meẓyan Ussan-agi truḥ akken yiwet terbaɛt
akken a d-walin Lwali. Nnan-as ilaq ad ɣ-tekkseḍ ţberna-agi ;
yernu fkan-as tabraţ stenyan-t azal 2 000 n yemdanen. Inna-yasen Lwali : « Aţţan tebraţ ideg stenyan ugar
12 000 yemdanen. » Dɣa ffɣen-d at içumar-nni… Muḥend Aaa wi ! D tagi i d « la démocratie ! » Ɛemmi Ḥmed Skud nessutur kan acu a ɣ-d-fken,
ur nxeddem yiwet. Nekk ɣur-i, ayen ara d-isuffɣen Lzayer seg tesraft-agi ideg
nella, d axeddim. Meẓyan Tideţ kan, mkul yiwen deg webrid-is.
Tenna-yas nnesxa yiwen wass i tqerɛaţ n ccrab : « Atan tewwiḍ-iyi
akk irgazen-iw ! » Dɣa
terra-yas-d tqerɛeţ-nni tenna-yas : « Aha kan ! asmi ɛyiɣ
deg-sen a m-ten-id-rreɣ ! » Muḥend Ihi, tilufa n tmurt-nneɣ, maççi d ddin, maççi d leǧwameɛ neɣ tissit. Tilufa-nneɣ d iberdan, d aman,
d lxedma akk d leqraya yelhan i tarwa-nneɣ... atan cumaj yeçça tamurt,
iberdan seyxen, imeẓyanen-nneɣ bɣan ad nejlan ɣer tmura n medden ! “Incroyable” !... ASALU Tenniḍ-d tura kan a Muḥend-Uyehya bxir i nella. Acḥal n twɣiyin
i ɣ-yuɣen. Seg wasmi tebda ddunit, tamurt-nneɣ ddaw uzaglu i tella. Muḥend-Uyeḥya Ala ! Di liţaɛ i nella. Ilaq a tent-naɣ ugar. Eer kan aɣyul, ma tqerreb-it-id tyaziṭ, xas alamma d
iḍarren-is, ur iţţembiwil ara. Ma iqerreb-it-d uɣyul am neţţa, xas s lbeɛd,
dinna ad ibdu ad iţzenqir… Nekkni ihi akka. ILES ILHA, ILES DIRI-T Muḥend D awal qerriḥen. Maɛna ilaq-aɣ a d-naf amek ara nekkes taɣennant-agi
gar-aneɣ... am wakken i s-yenna Lewnis :
« Ɣas deg wawal d atmaten, i tegmaţ melmi. »… Muḥend-Uyeḥya Ini-yi-d dɣa amek ara tḥemleḍ win i
k-tkerheḍ ? Muḥend Nezmer a d-naf amek ! Muḥend-Uyeḥya Ruḥ ini-yasen i temɣarin-nni d
leccyax-nni yeţţarun leḥruz a k-d-inin amek ! Muḥend Ayen n diri akk d iles. Ilaq yal yiwen deg-neɣ ad iwessi ɣer wayen yelhan. A nekkes nnḥas yellan gar-aneɣ. Akken daɣen a d-neǧǧ
lehna i tarwa-nneɣ. Ɛemmi Ḥmed Seg yiles i d-yeţţekk ddwa, i
d-iteffeɣ waṭan. Muḥend-Uyeḥya Iles-agi dɣa sefran fell-as
yeqdimen. Yiwen wass yiwen wergaz inna i mmi-s :
« Ruḥ aɣ-iyi-d ayen akk yelhan di ssuq. » Mmi-s-nni yuɣa-yas-d
iles. Ass nniḍen inna-yas : « Ruḥ aɣ-d
ayen akk n diri di ssuq. » Mmi-s-nni yuɣa-yas-d iles. Dɣa argaz-nni
yewhem, isteqsa mmi-s-nni, inna-yas : « D
acu-t wagi ? » Mmi-s-nni yenna-yas :
« Iles d ayen akk yelhan d ayen akk n diri di ddunit, nekkini ihi ufiɣ
s-yin i d-itekk wayen yelhan, i d-itekk wayen n diri. » ILAQ, ILAQ !... Ɛemmi Ḥmed Yiwen wass neqqim akka neţqessir.
Mkul yiwen d acu yenna. Acemma kan iqerreb-d Dda Lḥusin ɣer tmeẓẓuɣt-iw,
inna-yi-d : « Twlaḍ wigi akk
iheddren ?... Wa yenna-d kan
azgen n wayen yessen, ma d wagi nniḍen, acḥal-aya deg iserwat deg wayen ur
yessin. » Muḥend-Uyeḥya Ih ! Tzemreḍ a temsefhameḍ d yiwen, ma yella deg-s cwiṭ
n lefhama. Ma yella ulac, ulac amsefham. Ɛemmi Ḥmed Arebbi dɣa maççi di lakul kan ; yebda deg wexxam, deg yimawlan… Muḥend Ula d lecyax ilaq ad neḍren ɣer
wayen ilhan… Ɛemmi Ḥmed yerna mxalafen medden akken ţrebbin dderya-nnsen. Llan
widen i ten-ineḍren ɣer wayen ilhan, llan wiyiḍ ɣer wayen n diri. SI PERTUF ET COMPAGNIE… ASALU Illa kra ujdid di tira umezgun ? Muḥend-Uyeḥya, iţaḍsa kan Ayen… Ɛemmi Ḥmed, igzem-as awal Acḥal n tid yura, ama d aṭerǧem ama
d tira. Llant tid yeţwassnen am “Si Pertuf”, neɣ “Am
win iţraǧun Rebbi”, xas llant tiyaḍ ur ţwassnent ara. Muḥend-Uyeḥya Nxeddem kan ayen i wumi nezmer. Ɛemmi Ḥmed Di mkul ccɣel, di tfellaḥt neɣ ayen nniḍen, ala ayen tzerɛeḍ
ara tmegreḍ. Cfiɣ asmi yebda
ixeddem theâtre dagi di Paris. Ddeqs n warrac i yuraren, lemden
ɣur-s. Maɛna am akken qqaren, lxedma-yagi « i wudem Rebbi », neɣ “volontaria”’ ɣur-s talast. Amezgun akken ad innerni ilaq-as umkan-is. Di Lzayer
ass-a atan teţwalim… Ah ! Yiwen wass illa Dda Qasi ikerrez. Akken yelha wass,
atan igenni yerwi-d ; Dda Qasi mazal-as kra iḍerfan,
ibɣa a ten-d-isellek. Abrid ifka-d Weḥsen, d lǧar-is dinna, dɣa inna-yas : « Wehmeɣ deg-k a Dda Qasi. Aql-ik tellexseḍ akk, arkasen-ik yuli-ten waluḍ,
izgaren-ik s lḥif kan i teddun. Wellah
ma tella lmizirya yugaren tagi. Yak mazal ussan n Rebbi ? Yyan ! Bru-d i tyuga, keçç a
tesseḥmuḍ deg ujdar, yerna tella cwiṭ n lqahwa. Izgaren-ik ad sgunfun. Lmeɛna n teqsiṭ-agi, ccɣel maççi deg
yiwen wass kan. Rnu, yif win ismuzguten, win iheddren.
Muḥend-Uyeḥya Asmi tefra di 1962 nii, nɣil yella
wayen i wumi nezmer. Nɣil nekkes lḥif ameqqran, a nebges i ccɣel. Nɣil daɣen
nezleg kan iwsawen, ziɣ nuɣ-itent iweksar iwsawen. Neţxed akken ilaq. Ɛemmi Ḥmed Ala. Di tmura yakk n ddunit, llan wid
ilhan llan wid n diri. Timura-yagi ur tent-nxulef ara. Ma yella d timsalin-agi n
tmeslayt, dagi di Fransa, iḍelli kan ur k-d-isaḥ ara a d-temeslayeḍ s wawal n
tebrutunt. Illa dɣa wawal-nni “intirdi”
tisusaf yakk d umeslay s tebruṭunt, i hakka ! Ma d tura, tabruṭunt-a atan a ţ-sɣarayen. Ihi, tilufa ferrunt, ma maççi ass-a, azekka.
Tameslayt, d arraw-is i d ifadden-is. Sliɣ-as i yiwen akken iqqar : « Ilaq a nexdem am warraw n
Musa » ; ihi arraw-agi n Musa akkagi, ma yella di Marikan ad yuɣal
d amarikani, ma yella di Legliz, ad yuɣal d aglizi ; maɛna neţţa ul-is
dayem yekkat ɣer tmurt-is, ɣer lejdud-is, tameslayt-is akk d ddin-is. S waya
i dduklen, beggsen, ɣas akken… Muḥend-Uyeḥya Awal-agi-inek ismekta-yi-d yiwet teqsiṭ. Tella yiwet
taddart, imezdaɣ-as akk ḥercen. Deg wakken ţwassnen aṭas, ţţasen-d ɣur-sen si yal tamurt ad
awin rray yelhan. Tikwal dɣa teffɣen ɣef tuddar ferrun tilufa gar medden. Deg
wakken ǧǧan taddart-nnsen, tamurt-nnsen tuɣal tbuô. Ulac win ara ikerzen, ulac win ara d-yerren tiqit. Mi
walan akken tawaɣit yewten taddart-nnsen nutni, yiwen wass nejmaɛen,
nnan-as : « Tazzla-yagi ɣef tmura ur nerbiḥ ara fell-as, a nerr
iman-nneɣ d iɣyal akken ur d-yeţţas yiwen ɣur-neɣ i ferru n tlufa-nnsen. Dɣa xedmen akken. Dinna bnan lǧameɛ bla ṭṭaq, ḍessen fell-asen at
tuddar nniḍen. Yiwen wass daɣen sendan ticekkarin akken ad jemɛen iṭij i
ccetwa… Akken slan akk at tuddar nniḍen s
wayen xeddmen wiyi, dɣa uɣalen ţţasen-d ad ferrǧen, ţserrifen dinna di
taddart-nni. Dɣa at taddart-nni, qqimen di taddart-nnsen, rebḥen, srebḥen
taddart-nnsen… D ABRID ƔER BEƔDAD ASALU Acu twalam akka di temsalt-a n Lɛiraq. Sadam Ḥusin yeɣleḍ neɣ ala ? Ɛemmi Ḥmed Tinna ? Am win
iţuraren tiddas. Bɣan ad yaɣlay
lţitrul, atan ufan-as-d amek. Ma ddaw tmurt ayen illan gar
tmura yiwen ur t-yeẓri. Nekk ɣur-i ayen akk d-qqaren ijirnanen d
timucuha ! Muḥend Ala a Ɛemmi Ḥmed ! Tamurt ikecmen tamurt nniḍen
terẓa lqanun, maççi d timucuha. Wagi d
lbaṭel aberkan. Dɣa win iǧehden
ad yeçç wayeḍ. Sebba yebɣun tella, tilisa n tmurt ɣur-sent leqder. Ihi
nekkni nezmer a d-naf sebba i yes a nekcem ɣer Tunes neɣ Muritanya ? Nniɣ-awen,
tilisa d tilisa… Ɛemmi Ḥmed Tiyita-nni fkan i Maser di 1967,
qqaren d udayen kan. Neţţa d Marikan i iseggmen lecɣal. Dɣa tirɣi-nni i sen-serɣen labyuwat di ddqiqa ! Am assen, am ass-a, d lecɣal n Marikan akk
wigi. Muḥend Di temsalin-agi mxalafen lecɣal. Ulac akkin neɣ akka. Lɛiraq s tlisa-s, Lekwit s tlisa-s. Lzayer
s tlisa-s. Ɣas tajmaɛt n tmura idduklen, l’ONU, ur texdim ara ayen ilaqen di
temsalin-nni icban Falisṭin, Lubnan neɣ Afɣanistan asmi yekcem Rrus, ass-a
texdem ayen ilaqen. Tbeddel liḥala
segmi d-sersen lehna gar-asen. Marikan d Rrus, ur ţemgabaren ara. Ihi, lbaṭel
iḍran iḍelli, ur isamaḥ ara win wass-a. lqanun yiwen i yellan ! Muḥend-Uyeḥya Lqanun, lqanun… Terbeḥ ! Awal d-yeṭtef
Aomer OULAMARA
Aɣmis “ASALU” Yennayer 1991 |
|
|
Numéro 18 Janvier 2005
|
|
Numéro 18 Janvier 2005
La Langue Berbère au
Sahara par ANDRE BASSET ( Articles
de dialectologie berbère, LIBRAIRIE C.KLINCKSIECK, PARIS,1959) Ce qu’il faut dire en premier lieu, c’est que le Sahara
n’a pas d’unité linguistique et ne forme pas un tout inséparable des régions
environnantes. Indépendamment des langues comme celle des Tebous, échelonnés
du Fezzan au Tchad, de langues de populations noires comme le Kanouri parlé
jusqu’au Kaouar ou le Haoussa qui remonte jusqu’à Agadès, deux langues
essentiellement se le partagent : l’arabe et le berbère. Toutes deux
sont en soi des langues de populations blanches. Nous savons pertinemment
pour l’une, l’arabe, qu’elle y a été introduite depuis le XIIème siècle à la suite du prodigieux mouvement
d’expansion ayant eu l’Arabie pour point de départ. Quant à l’autre, le
berbère, elle devait, il y a quelque deux mille ans, s’avancer infiniment
moins au sud qu’aujourd’hui. Elle a dû gagner progressivement aux dépens
d’autres refoulées ou anéanties, non par expansion en tant qu’instrument
d’une civilisation, non tant en vertu d’un dynamisme conquérant de ceux qui
la parlaient, que de leur refoulement, contrecoup des événements politiques de l’Afrique méditerranéenne. La présence du berbère, aujourd’hui encore, au nord-est
jusqu’à Siwa, à la frontière égyptienne, au sud-ouest, jusqu’au Sénégal ou
presque, chez les Zenaga, nous assure que l’expansion de l’arabe s’est faite,
dans la majeure partie du Sahara au moins, aux dépens du berbère, soit que
des groupements arabophones d’origine se soient implantés au milieu de
groupements berbérophones, soit que, parmi ceux-ci, certains, au cours des
âges, aient abandonné le berbère pour l’arabe comme ils continuent de le
faire de nos jours. Et cela amène à reconnaître parmi les berbérophones deux
catégories nettement distinctes suivant un critère de vitalité, lui même
inséparable d’autres considérations. Les groupements où le berbère peut être
considéré comme résiduel, quel que soit, ici et là, son état effectif de
résistance, ce sont_ en dehors des quelques milliers de Zenaga dèjà
mentionnés, tout au sud de la Mauritanie, entre Mederdra et l’Océan_ les
noyaux de sédentaires qui s’échelonnent dans la partie nord du Sahara de la
frontière égyptienne à la frontière marocaine : en allant d’est en
ouest, Siwa, en territoire égyptien, Aoudjila, au sud de la Cyrénaique,
Sokna, si l’on veut, au nord du Fezzan ( où le berbère, bien précaire il y a
vingt ans, est peut-être éteint aujourd’hui), Ghadamès, au sud de la Tunisie,
cinq villages de l’Ouest Righ autour de Touggourt, Ouargla et Ngousa, les
sept villes du Mzab où l’hétérodoxie ibadite peut contribuer à protéger la
langue, la moitié environ des quelque 150 minuscules « ksours » du
Gourara, un village du Tidikelt, Tit, deux du Touat, Tementit et Tittaf,
enfin, de part et d’autre de la frontière algéro-marocaine, la presque
totalité des agglomérations d’Igli à Chellala Dahrania, inclus, centrées sur
Figuig. Au delà, jusqu’à l’Atlantique, dans la masse quasi continue des
parlers marocains qui vont de la Méditerranée à la lisière du Sahara, il est
difficile de faire, sur cette lisière le départ de ceux que l’on peut
proprement qualifier de sahariens : aussi le négligerions nous. En regard de cette
première catégorie où le berbère est
soit menacé, soit attaqué, soit presque éliminé par l’arabe, il en est une
autre où la situation est bien différente : celle des Touaregs. Nomades, enserrant de
rares groupements sédentaires :Ghat, Djanet, ou
même tendant parfois, en bordure des populations noires, nigrifiés,à se
sédentariser, comme à Bonkoukou, à l’est de Niamey, dans la colonie du Niger,
ils occupent un vaste triangle dont la pointe nord avoisine Ghadamès, la
pointe sud-ouest dépasse Tombouctou et Goundam et la pointe sud-est Zinder. Bien qu’ils soient
musulmans et incontestablement musulmans, quoi qu’on ait pu en écrire,
l’arabe n’a pratiquement pas pénétré chez eux sinon dans la mesure où
certains apprennent scolairement quelques mots de la langue du Coran. D’autre
part, forts de leur nomadisme même, strictement pasteurs, gardant à
l’encontre des sédentaires arboriculteurs ou cultivateurs selon le cas, la
plus grande aisance dans leurs mouvements, habitant pour partie un pays
déshérité, véritable repaire, admirablement protégé sur presque toutes ses
frontières par une zone de pur désert, forts également de leur hiérarchie
sociale et de la primauté des nobles guerriers, harcelant leurs
voisins , s’imposant aux ksouriens, s’infiltrant au Fezzan jusqu’aux
abords des villages, ils ont eu jusqu’à ce jour un dynamisme tout à
l’avantage de leur langue. Et si celle-ci ne débordait pas leur aire_ encore
trouverait-on quelques témoignages d’influence au dehors comme dans le nom du
chameau, si même, rencontrant au sud une flore et une faune nouvelles, elle
se chargeait de termes empruntés à des langues noires, du moins elle
s’imposait à la longue aux éléments étrangers qui pénétraient dans cette
aire, aux esclaves noirs en particuliers, tandis que les Touaregs eux-mêmes,
avec quelques réserves surtout pour le sud, n’éprouvant guère le besoin d’une
langue auxiliaire pour des rapports de voisinage qui ne fussent pas à main
armée, restaient, pratiquement, les hommes aussi bien que les femmes,
berbérophones purs. Et si,
aujourd’hui, la langue berbère peut sembler dans une situation précaire, même
ici, chez quelques milliers d’individus, au cœur du sahara, du fait des
perturbations, voire de la rupture d’équilibre vital provoquées par notre
intervention et la pacification, au sud, par contre, grâce à l’état de
prospérité où vivent en ce moment quelque 300.000 Touaregs, maîtres de vastes
troupeaux, en des régions aux pâturages déjà abondants, régulièrement
revivifiés par des pluies périodiques annuelles et impropres à tout autre
genre de vie, elle paraît rencontrer des conditions d’existence sinon
absolument identiques à celles des temps antérieurs , du moins également
favorables. Les manifestations
sahariennes du berbère en sont les plus orientales et les plus méridionales,
les autres intéressant la partie occidentale du Djebel Nefousa et Zouara, sur
la côte, en Tripolitaine, 13 agglomérations du sud tunisien dont 6 dans l’île
de Djerba, le tiers de la population musulmane de l’Algérie et près de la
moitié de celle du Maroc. On parle parfois d’une
langue touarègue, soit qu’on ait conscience de son intégration au berbère,
soit qu’on l’ignore ou l’oublie. Si, dans le deuxième cas, il y a erreur
manifeste, dans le premier, il y a exagération. Les particularités du touareg
ne sont pas si importantes, en effet, qu’il y ait lieu de le dissocier aussi
fortement. Le fonds commun grammatical, pour nous en tenir à cet aspect
essentiel, est si prédominant et si souvent absolument identique de bout en
bout du domaine, qu’il n’y a jamais lieu de parler de plusieurs langues, mais
d’une langue seulement. Toutefois, si, malgré les
divergences de genre de vie et de structure sociale, cette unité fondamentale
a pu se maintenir si sensible jusqu’à nos jours, l’intense prédominance du
particularisme d’unités minuscules de quelques milliers, ou même de quelques
centaines d’individus, la quasi exclusivité de l’emploi de cet instrument de
relations pour les rapports internes de chacun de ces petits groupes sociaux,
tempérée cependant par ceux de proche voisinage, ont provoqué une
fragmentation, voire un émiettement superficiel, sans que se soit instaurée de koinè
passe-partout ou sans que l’un des parlers, se superposant aux autres, ait
accédé au rang de langue de civilisation. Pur fixer les modalités de
cette dislocation, en saisir le cause particulière,
nous sommes bien mal outillés et vraisemblablement des données historique
suffisantes nous feront toujours défaut. Ce peuple de civilisation orale ne
parait pas avoir une tradition, littéraire ou non, susceptible de nous
contenter : point d’épopée, en particulier, historique ou
peudo-historique, permettant de remonter dans un passé lointain ; les touaregs qui couvrent les rochers
d’inscriptions, n’ont pas apparemment le sens de l’inscription commémorative,
et nous restons, sur ce point, pour ainsi dire limités à ce que nous pouvons
tirer d’auteurs anciens et surtout
arabes. Quant à la base essentielle d’une pareille étude, l’examen des
parlers eux même, il est trop tôt encore pour que nous puissions faire mieux
que de mettre de-ci de-là un détail en évidence. Notre documentation est
toujours bien fragmentaire et bien inégale. Pour nous en tenir à ce qui a été
publié, elle en est restée parfois, ou presque, ainsi pour Aoudjila, aux
brèves notes d’un voyageur inexpert de la période héroïque, pour les touaregs
du fleuve aux centenaires de Barth, pour le sud oranais et l’oued Righ aux
précieuse mais rapides enquête de René Basset, pour les Zenega aux ouvrages
utiles mais à rajeunir de Faidherbe et
de René Basset aussi, pour le
Mzab, vrai pôle d’attraction, à une floraison d’études embryonnaires, et si
la situation est un peu meilleure pour Ghadamès, grâce à Motylinski, surtout
Ouargla grâce à Biarnay, et Siwa grâce à M. Louast, dont les étude sont plus
récentes et plus conséquentes, nous ne disposons vraiment d’une documentation
pleinement satisfaisante par sa richesse et sa qualité que pour le Kel
Ahaggar grâce au Père de Foucault. Il et vrai que nous attendons de M.
Nicolas un nouveau travail sur le Zenaga et une riche moisson de faits pour
les Touaregs Ioulemmeden de Tahoua. Mais, richesse et qualité réservées, tout
cela est loin d’assurer, surtout chez les Touaregs, la densité nécessaire des
points d’enquête, et le quelque 250 sondages auxquels nous avons procédé nous-même,
de 1932 à 1939, par tout le Sahara français, pour nos études de géographie
linguistique, établissent un réseau aux aille parfois encore trop lâches et,
malgré l’ampleur de cette documentation récente et homogène, malgré le nombre
imposant de cartes et de croquis qui pourront être dressé, ils sont loin, du
fait de leur caractère toujours limité et souvent sommaire, d’épuiser en
chacun des points toutes les possibilités d’information par l’examen interne
de la langue. L’élaboration, parfois ébauchée, des matériaux recueillis
à ce jour reste à faire; aussi nous bornerons-nous dans les pages suivantes à
présenter quelques remarques et, aussi, à titre d’exemple, d’après nos notes
d’enquêtes, quelques croquis partiels inédits. Ce qui importe à vrai dire le moins dans
le langage, mais ce qui frappe toujours au maximum l’observateur étranger au
métier, c’est le vocabulaire. A cet égard, autant les autres parlers sont
envahis de mots arabes, autant les parlers touaregs en sont pratiquement
démunis. Mais si ceux-ci, au nord, ne contiennent guère que des mots qui nous
apparaissent comme berbères, au sud, au contact de langues noires, en
présence, nous l’avons dit, d’une flore et d’une faune nouvelles pour des
berbérophones, ils en ont emprunté à ces même langues noires, ainsi Songhai à
l’ouest, Haoussa à l’est. Le vocabulaire berbère lui-même n’est pas partout
identique et l’on remarquera, en particulier, la limite linguistique qui
revient si fréquemment, en ce cas comme en d’autres, barrant transversalement
le Sahara de Goundam à Ghadamès, en opposant fortement ksouriens du
nord-ouest et nomades du sud-est. Qui plus est, parmi les Touaregs, au Niger,
dans l’énigmatique groupement des Idaousak, surgissent, ainsi pour le coq,
l’âne ou le mulet , voire la tête, des
variantes lexicographiques qui surprennent ici et ramènent immédiatement à
des faits Zenaga, ksouriens ou maghrebins. Et l’on pressent, par la seule
vertu de ces mots, toute une histoire ou moins compliquée de peuplement,
qu’il s’agisse d’un groupe venu se perdre dans une autre masse dialectale ou,
inversement, de débris de populations berbérophones submergées, refoulées,
enserrées par d’autres populations berbérophones. Ce qui frappe également c’est
l’étendue, la nature, le caractère de ce vocabulaire. Une même enquête, menée
dans des conditions identiques, donne ici et là des résultats différents. La
langue, expression de la vie locale, se modèle étroitement sur elle. Tout ce
qui touche à la culture du palmier prend chez un ksourien arboricole un
développement que ne connaît pas un
nomade pasteur. Un sédentaire de Djanet dispose de plus de 150 variétés de
dattiers dont le dictionnaire du Père de Foucault, pourtant si riche qu’on
peut le considérer comme épuisant le vocabulaire du groupe social étudié, ne
contient qu’un ou deux noms. Inversement, ce qui concerne les plantes
sauvages, la nourriture des troupeaux, les troupeaux eux-mêmes et le
chameau en particulier, est infiniment
plus riche ici que là : développement de langues techniques, dira-t-on,
dans la mesure où, non dans un même groupe, mais de groupe à groupe, il y a
spécialisation de métier et différenciation suffisante et réelle entre langue
commune et langues techniques. Quoi qu’il en soit, sur un plan plus général,
il y a de toute évidence une plus grande richesse de vocabulaire chez le
nomade que chez le sédentaire, fonction non seulement d’un horizon moins
borné, mais aussi d’une valeur humaine supérieure . Chez l’un et chez l’autre, quelle que
soit l’acuité de perception et la capacité de différenciation, non pas
absolument, en soi, comme on pourrait le croire, par instinct, dilettantisme
ou esprit scientifique qui s’ignore, mais toujours dans le cadre utilitaire
de son genre de vie, on trouve toujours la même limitation d’esprit
d’analyse. Ainsi pour le touareg où la question est si importante au long des
étapes, point de nom générique du point d’eau, secondairement différencié
selon les aspects singuliers, mais autant d’appellations autonomes qu’il y a
de variétés, conçues en somme comme autant d »éléments étrangers l’un à
l’autre. Si le vocabulaire est plus spectaculaire, la grammaire_ la
morphologie_ reste l’élément essentiel. A considérer le verbe, par exemple,
les parlers touaregs_ ceux du Nord, du moins_ se signalent par le
foisonnement des conjugaisons : le Père de Foucault en distingue à juste
titre plus d’une centaine dans son classement des formes simples. Tous les
parlers touaregs fourmillent de verbes à suffixe « t » dont on ne
retrouve hors de chez eux que de rares débris généralement altérés.
Conservatisme ou plutôt innovation, ils possèdent un nombre imposant de
bilitères et de trilitères à redoublement complet, alors que les
autres parlers limitent cette formation à quelques bilitères de caractère
onomatopéique. Tous également, ils ont à côté du prétérit un prétérit
intensif, distinction qui ne se retrouve qu’à Aoudjila et à Siwa et, encore,
marquée par des procédés différents. Bref, il existe entre les parlers
touaregs et les autres parlers sahariens ou non, de fortes oppositions, il
existe entre eux de particulières communautés et si cela ne suffit pas pour
leur conférer le rang de langue singulière, du moins est-ce assez pour
admettre qu’ils constituent une unité dialectale. On peut dire autant du minuscule groupe
des parlers Zenaga où, entre autres, une commune altération du système
vocalique a provoqué là, et là seulement, dans leur lointain isolement, un
bouleversement complet du jeu des conjugaisons. Au demeurant, le Sahara, avec
son cloisonnement géographique, favorise la superposition des limites
linguistiques et le regroupement des parlers en unités dialectales, le
phénomène s’atténuant à mesure que l’on se rapproche du Maghreb et que les
relations de groupe à groupe deviennent plus faciles : les parlers du
sud-oranais, aux confins de la masse berbérophone au Maroc, en sont un
témoignage frappant. Si les autres berbérophones emploient, le cas échéant, pour écrire leur langue, les lettres arabes ou même maintenant les lettres françaises, les touaregs, eux, usent d’une écriture propre, les tifinagh. On en a depuis longtemps souligné la ressemblance avec celle des inscriptions libyques qui, au temps du punique et du latin, ont été semées par toute l’Afrique du Nord et jusqu’aux Canaries, surtout en Tunisie et dans le département de Constantine. Elle est alphabétique, mais note les seules consonnes, sans les voyelles, sinon exceptionnellement en fin de mot. Les lettres y sont normalement détachées l’une de l’autre ; inversement, mots, propositions, phrases ne sont normalement pas séparés. Elles sont disposées en lignes plus ou moins régulières, parfois en registres, qui se lisent, suivant le cas, dans un sens ou dans l’autre, mais aussi en en boustrophédon. Bref, la lecture en est malaisée, même pour les intéressés. Qu’importe au demeurant : chez un peuple de civilisation orale, cette écriture n’est pas destinée à perpétuer ou à diffuser des textes, à rédiger des pièces, à constituer des archives, à glorifier les hauts faits d’un souverain, ni même à correspondre, mais à tracer sur la pierre ou sur des objets de courtes phrases, simples graffiti, plus ou moins chargés de force magique, formules actives par elles-mêmes et dont l’intérêt réside dans leur graphie même, qu’elles soient lues ou non.
André BASSET
Professeur à l’Ecole des Langues Orientales |
|
Retour en haut
Numéro 18 Janvier 2005
TAREBGEţ sɣur MOHIA
Tagi d
yiwen weɣrib, yuyal-d ɣer tmurt. Yexdem tiqurar mačči d kra. Yiwen wass, yuɣal-d ɣer tmurt. La yeţlawaḥ di Tizi Wezzu. Ur yelli win i t-yessnen. Ur yelli win i yessen. Tafat texsi gar wallen-is. Yekcem ɣer lqahwa ad isew latay. Yejɣem tiqit. Yeǧǧa-ţ akken. Mačči ɣer latay i d-yestufa. Ixelleṣ. Yeffeɣ-d. Yessaɣ igirru. Ahbuh a mmi !... Daɣen d
igirru tura. Iḍegger-it akken ur yebdi. Ala win yeţţewten s teylewt i-gezran acu yellan
daxel-is. ţtenxuxulent
deg uqerruy-is. ţtenxuxulent
diri-tent. Ul-is la d-yessemɣay tamart. Ah !
Ata-n yemmekti-d. Yemmekti-d wissen anwa i s-yennan asmi meẓzi, Yenna-yas : " keččini,
ad k-awin di ssnasel! " Mačči yerẓa-t
si tgecrar Dɣa seg wass-nni. Acḥal iseggasen aya tura. Acemma ur t-yexdim di ddunnit-is. Syagi ɣer dinna, ur yezmir ara. Neɣ ad yexdem laẓ-is, Neɣ ad yelli imi-s... Ruḥ in-as keččini. Yemmekti-d tura. Yemmekti-d anwa i s-yennan akka. D dadda-s
Maɛmu. Dadda-s Maɛmu yeggaren s tiṭṭt yakk medden. Ad aɣ-yenǧu ṭRebbi. Yemmekti-d amɣar n baba-s asmi yemmut. Ur yeṭḥḍir i tenṭtelt-is. Tamɣart n yemma-s, daɣen akken. Gwma-s immut di
lgirra-nni. Wiyaḍ, wissen anda i d-ggran yakk ula d
nutni. I-gɛeddan
ɣef uqerru. Yessaɣ igirru nniṭḍen. Iḍegger-it daɣen akken ur
yebdi. Yenna-yas : " Ad ruḥeɣ
ad-d ẓreɣ dda Maɛmu. " Iruh. Yesṭtebteb. Yelli-yas-d tawwurt. Mačči iɛeqel-it. Neţţa iɛeqel-it. Dadda-s Maɛmu, ur
t-id-yeɛqil ara. Yenna-yas: " A ɛelxir, a dda Maɛmu. " Dɣa ibern-as tiyersi. Dya wwin-t di ssnasel. Yeswa latay.Yeswa igirru. Yenna-yas : " Tura ɣli-d
ay adrar fell-i. " MOHIA Abdellah 1977 |
|
|
Adresse
de messagerie électronique : Adresses Web: tanemmirt, i kra iẓuren
ayamun, cyber-tasàunt n tsekla imaziàen, ar tufat ! @Copyright ayamun 2005 |